El pacte nacional hispànic del 1977 1978 és vigent i és Constitució.
La Constitució del 78 parla català i conté el pacte nacional hispànic 77-78 que el Madrid 23 F no l’ha acceptat mai. Així ho entenc. Amb la reacció que es produí degué pensar: “com que som majoria i sempre ho serem, farem allò que voldrem”. També podem al·legar altres incompliments i discriminacions capitals
imposats al llarg d’aquests 36 anys.
El pacte nacional que consta a les quatre primeres disposicions, – preàmbul i art 1, 2 i 3 – accepta la unitat i indivisibilitat d’un estat format per nacionalitats i regions preexistents, cosa que no admetia l’estat anterior. Una unitat i indivisibilitat amb unes condicions i dintre d’un conjunt de compromisos i clàusules d’igual rang legal que en fan una fórmula rodona. Hi valen totes juntes i alhora, i ni separades ni al gust del més fort.
I cal tenir present tabé, que les lleis s’han d’entendre en primer lloc segons la seva literalitat, i que dintre de la Constitució també regeix la jerarquia normativa.
Si les condicions i compromisos constituents del que havia de ser una nova Espanya no es compleixen, o son impedides i perseguides, com ha passat, els defraudats, no tenim defensa ni dret a fer res ? Com en tots els contractes que no es poden complir i executar per culpa de l’altra part que ho impedeix, els
perjudicats a falta de compliment i restitució, tenen el dret de rescissió i resolució del contracte.
En l’Espanya de fet que s’ha anat imposant, Catalunya i les nacionalitats no castellanes, en minoria, no hi tenen seguretat jurídica i vital. El pacte nacional i cultural, impedit i traït, justifica encara més clarament el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, i n’amplia el suport popular, polític, jurídic,
democràtic i constitucional.
*Què diu la Constitució a l’efecte ?
AL PREÀMBUL
“La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de
promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la
voluntat de….:
* Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets
humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
AL TÍTOL PRELIMINAR
La sobirania resideix en el poble.
Unitat de la Nació i dret a l’autonomia.
El castellà i les altres llengües espanyoles.
( Així l’enunciava el text que varem votar. )
2
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna
com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la
igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola,
pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a
l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat
entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen
el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
Article 46
Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni
històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin
sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest
patrimoni.
*Quina es la formula d’equilibris compensats de la solució nacional que promet,
mana i permet ?
El pacte nacional 77-78 de la Constitució seria:
1.- Pobles i sobirania. ( Preàmbul i art 1 )
1.1.- Hi ha els pobles d’Espanya, / la Nació espanyola i / el poble espanyol. / La
sobirania resideix en el poble.
1.2.- La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els
poders de l’Estat.
( En aquest estat hi ha, pobles particulars, coneguts, naturals, preexistents i que
segons el codi civil tenen, com a mínim, territori i “ regionalitat i nacionalitat civil”
particular; i un poble espanyol compost, plural, de conjunt, que no es pas identificable
amb el poble castellà ni amb cap dels altres en concret. El poble espanyol és la
juxtaposició dels pobles de les nacionalitats i regions existents i reconegudes el
77-78.
Les comunitats autònomes, també son estat, i els poders de l’estat de espanyol,
han d’emanar dels seus respectius pobles. El judicial tabé; i el militar; i el
policial. Les nacionalitats i regions tenen també una sobirania particular i la
competència residual d’autonomia per a la defensa i gestió dels interessos que
els son propis, de l’ art 137. )
3
2.- El famós i tant repetit article 2,
( del qual tan sols se’n diu una part alterada per negar la defensa dels catalans i la
possibilitat d’un estat català independent. )
2.1.- La indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els
espanyols. .
(“Nació espanyola pàtria comuna”, aquí no parla de persones, ciutadans, electors i
nacionalitats, sinó de l’estat conjunt, comú de tots. I es tracta d’una unió i una
indivisibilitat diferents, d’una nació-estat comuna, de pobles, nacionalitats i
regions, i llengües. Unió i una indivisibilitat son referides a una nació de pobles,
nacionalitats i llengües que ens porta a la naturalesa nacional d’Espanya
d’abans de la guerra de successió ).
2.2.- la pàtria comuna.
( estat comú, en aquests article vol dir de diversos. )
2.3- i reconeix i garanteix :
2.3.1.- el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren.
( Ha de ser un ser autonomia de nacionalitat o de regió, real, veritable i plena , i no
pot ser ni igual ni menor que l’autonomia municipal i local. Poden arribar a tenir
parlament, poder legislatiu. )
23.2.- i la solidaritat entre totes elles.
( Aquestes son els pobles que la integren ).
3.- Les llengües espanyoles i les llengües oficials.
3.1.- El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat.
3.2.- Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats
Autònomes.
( Ja no hi ha una sola i única llengua espanyola identificable amb la castellana.
Constitucionalment no hi ha “ llengua espanyola”. De les altres no en diu pas cooficials
o d’inferior rang. Totes seran oficials i iguals; i lliures, i independents, per pròpies i
particulars )
*En aquesta fórmula de solució del problema nacional espanyol del 78, a més
dels pobles preexistents i l’autonomia plena de les nacionalitats o regions del
76-77-78, hi cabrien:
A) La devolució dels regnes i corona catalana-aragonesa, per aplicació de la
disposició derogatòria punt 4 i anul·lació dels decrets de nova planta, i revisió
del tractats d’Utrecht en allò que no afectin tercers.
B) De Nacionalitats ho podrien ser les antigues corones o els regnes antics; o
les províncies i comunitats amb la mateixa llengua pròpia
C) Uns Estats units o regnes units, federals o confederals.
D) LOFCA Nou sistema de finançament.- Adoptar el sistema de concert fiscal
amb cupo establert amb les comunitats forals com a sistema generals de
relacions de les CA , nacionalitats i regions amb l’administració central.
4
E ) Els municipis i administració local i diputacions son pròpies i dependents de
la corresponent nacionalitat o regió, sense prejudici de la seva autonomia i
sistema tributari basics propi.
F ) L’estat administració central federal de la unió
G ) Reformes de la Constitució pactades i generals que anul·lin o interpretin i
acotin les prevencions i limitacions obertes dels principis fonamentals
constituents que fan impossible o permeten fer impossible les promeses
constituents, i permeten l’arbitrarietat inconstitucional dels poder públics amb
l’excusa de la democràcia de les majories.
Bescanó, 31 de juliol de 2017.
Jordi Carrer
Llicenciat en Dret.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
amb fonaments