URGELL COMUNICACIÓ

El propassat 19 de juny vaig manifestar-me a Barcelona per dir que jo tampoc vull pagar la crisi dels especuladors, bancs i mal governs. Conscientment amb l’estelada, bandera d’ideals republicans. En vaig veure moltes, de republicanes, però cap més que fós catalana, també. Em pensava que n’hi veuria més. Per a mi també simbolitza els mínims establerts a les assemblees de la Plaça de Catalunya.Doncs on eren els que es manifestaven a l’estiu al Passeig de Gràcia? Com és que no venien amb les estelades, símbol de solucions concretes? Sense espoli fiscal no caldrien retallades i encara podriem destinar l’1% dels pressupostos dels governs nacional i locals a projectes de desenvolupament. On era doncs el moviment de democràcia participativa amb qui jo també vaig participar ben engrescat per a organitzar un referèndum sobre la independencia que es va morir sols en aquella pregunta? Em fa l’efecte que al capdavall només se’n van aprofitar els que quan els convé (rgents) onegen senyeres per omplir-se les urnes i ara perdonen impostos als rics. O perquè uns aprofitats atomitzin més l’independentisme en atacs de personalisme.L’estelada és i hauria de ser del poble català que es posa a caminar, símbol d’un patriotisme obert i referent dels moviments que néixen des de baix. A la mani es va afegir al meu grup la Lluïsa, una dona de 82 anys que va fer tot el recorregut amb un bastó. Ens va explicar que havia anat més d’un dia a les assamblees de la Plaça de Catalunya i ens va emocionar el seu coratge i responsabilitat cívica a la seva edat. Aprofito per a enviar-li una abraçada. Ella cercava un referent, i el va trobar amb nosaltres sota l’estel blanc de l’estelada. Que no s’apagui aquest estel! I el propassat 9 de juliol vaig manifestar-me a Barcelona, també, per la independència. Em temo que els dos moviments, si s’apropéssin, aniriem més bé. A les eleccions a les Cortes de Madrid no hi hem d’anar a fer res? A mi m’agradari que s’hi presentéssin les CUP, Esquerra, Reagrupament, Democràcia Catalana, Solidaritat i Des de Baix, plegats. Amb un nom de coalició nou. (s’hi s’hi vol apuntar en Carod i altres independents, benvinguts) Ja els ignorarem quan siguem independents, als espanyols. Si no anem units, cada vegada serem menys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!