TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
El 30 de Març, varem crear junt amb altres socis la productora de continguts audiovisuals Produccions del Primer Cinquena. Quan la varem crear teníem clar des del primer moment, que un dels objectius prioritaris era la de adquisició o absorció de altres productores del ram, per assolir en poc temps el gruix empresarial que garanteixi – si es pot garantir rés quan comences un projecte- la seva viabilitat a mig termini.
Dit i fet, hem encetat una serie de reunions amb altres empreses per tal de arribar acords, ja siguin de col·laboració o de fusió. Tota aquesta entradeta bé a tomb, perquè una d’aquestes empreses, en mig de les discussions dels pros i contres, em varem fer un comentari per justificar que no ho veien clar: “Sou una empresa amb filosofia local”…¿?
Quan els hi vaig preguntar que volien dir amb allò de “Local”, ells varen respondre:” Doncs que us tanqueu el mercat espanyol i europeu”. Basaven aquesta afirmació en que la empesa té un nom poc seriós, i que era en català, i aixó no era bo alhora d’oferir serveis a Espanya. Tampoc ajudava que la pagina web tingués com a llengua principal el català en comptes de ser opcional.
Els hi vaig dir que jo no ho pensava el mateix, i que per a mi, fer-ho tot en català era d’allò més natural, i que si, potser algún client pot rebutjar-nos per aquest fet, però que ho assumim, i no era negociable.
Me’n vaig anar amb el convenciment de que no faríem res, i preguntant-me que com pot ser que gent jove formada a Catalunya, encara tenen aquesta concepció tardo-franquista de fer negocis amb Espanya o la resta del món. Sort que els nostres primes clients no pensen igual sinó no haguéssim fet fira ni a Màlaga ni a Saragossa.
P.S. Sort que els Manel no els tenen com a productors ni representants, sinó encara estarien cantant per les festes majors, locals, això si.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja que saps anglès haver-los-hi parlat en aquest idioma. haver-los explicat que eres d’arrel alcoiana pel Carbonell i que véns d’un lloc on no hi ha ni olives ni anxoves i ficant-les-hi eres capaç de vendre’n el que et done la gana arreu del món. Sort, neurones i collons !
PS: una abraçada. Vull ser el vostre decorador en hores perdudes. Hi crec en el vostre projecte.