Cada any em passa el mateix, haig d’escoltar la canço d’en Serrat “Per Sant Joan”. Nostàlgia?, doncs si, ja que vaig viure la meva infantesa al Guinardo, a una zona de casetes individuals amb jardí. A les que estaven abandonades ( en els 60’s i 70’s a la gent no els hi agradava viure en una “torre” preferien els àtics), hi guardàvem les fustes, per fer després una gran foguera i sopar amb els amics del carrer, ja que les nostres mares muntaven una gran taula al carrer i fruíem com mai de la revetlla. Veïns, veïnes, tots plegats, com una gran família. Malauradament fa molt de temps que aixó s’ha perdut i no tornarà mai més.
Us deixo amb aquesta canço, que parla de tot el que jo vaig viure, Bona revetlla!
fogueres i coca gran. Andròmines velles cremeu i el foc nou revifeu. Jovent que riu anima l’estiu.