TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Arran d’un comentari que l’amic i blocaire Josep Selva ha fet en el meu post intitulat “PARA ELISA” EL PRIMER LLARGMETRATGE DE LA NOSTRA PRODUCTORA. On deia que “Admiro el teu entusiasme en el que estàs fent…” porto tot el dia pensant-hi. I finalment m’eh posat davant de l’ordinador per dir ELLS NO ENS PODEN DOBLEGAR!.

Fa temps que em miro les noticies económiques des de una certa distancia, les polítiques ni us ho explico. Estic cansat de estar manats per incompetents que només busquen salvar el seu seient, la seva nómina, qué només volen el benefici per Catalunya si ells també n’obtenen un. I si s’han de baixar els pantalons i aixecar les faldilles ho faran mentre a ells no els hi falti el fato al abeurador. I Catalunya? bé hi estem treballant…,demanàrem el que es deuen i si no ens ho paguen no es culpa nostra, nosaltres ja ho em demanat!.

Pel que fa a les económiques, si fa o no fa el mateix, la culpa es dels bancs i de la corrupció, i es cert, peró cap dels que diuen que em estirat més el braç que la màniga – i tenen raó- no han fet rés quan es tenia que fer, no fos cas que el seu seient al Parlament o al Congrés perillés per voler posar ordre a l’orgia de crédit barat que els bancs varen començar a repartir. Per que la gent callés i els votés, es va optar per la política d’un Estat del Benestar del tot gratis, i pocs impostos que algú ja ho pagará hi ha nosaltres ens aniran votant, fent quedar com idiotes els que pagàvem una mútua privada, o portàvem els nens a una Escola concertada perquè enteníem que d’aquesta manera també col·laboràvem a no malbaratar recursos, i que aquests, fossin per els que realment ho necessiten.

Ara tot s’ha trencat hi jo intento aconseguir aixecar projectes com abans, sense esperar que l’Estat em pagués, em subvencionés o en definitiva m’ajudés per fer realitat el que el meu cap pensava. Ara com abans, sempre he cregut que he de cercar les complicitats i l’entusiasme a la societat, que es la que en definitiva tira del carro del país, no pas els polítics. I si no mireu el cas de Spanair, s’han malbaratat un munt de calés públics perqué la societat civil no ho veia clar, i jo tampoc. Amb tots els diners abocats a Spanair, a quants dels nostres grans haguéssim pogut ajudar? S’hagués pogut fer més per la llei de la dependéncia?.Amb els meus diners no s’han de comprar les vanitats d’uns quants, sinó que s’han d’emprar en justícia social, ajudà als qui realment estant en risc d’exclusió social, ajudà a la investigació científica, etc…

La societat, la civil i la que no ho som, em de tirar endavant sense esperar que ells, els polítics, facin rés per nosaltres sinó treuen un rendiment polític. Entusiasme? No,realisme, complicitat, esforç i generositat de molts, per aixó aquesta pel.licula veurà la llum.