TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Jo, no entraré en el debat de Eurovegas si o Eurovegas no, personalment sense tenir totes les dades, i el més important, sense fiar-me un pél dels nostres polítics (Em fa fredar la rapidesa en que es baixen els calçotets i les calces), en principi hi estic a favor. Però aquest no es el debat que vull endegar, sinó més aviat la imatge de la marca Barcelona. Perqué?, doncs perque en el Blocus track (marca registrada del company Ortí) ha aportat un comentari fet en el seu facebook. On, el que m’ha cridat l’atenció ha estat el següent reflexió: La imatge de marca de Barcelona, des del esforç que es va fer per les Olimpíades i fins ara, ha estat sofisticació, disseny, arquitectura, ciutat europea i cosmopolita, etc. I això es el que fa que en aquest moment tingui l’allau de turistes que te.
La gent no ve a Barcelona per anar a la platja, sinó per passejar per avingudes i carrers que no hi han al seu lloc d’origen.
Em sembla bé la imatge que té de Barcelona, però no és la que tinc jo. Ho dic amb coneixement de causa, visc entre la Sagrada Família i Sant Pau, el complex modernista més gran de tota la ciutat i si no m’erro del món.
Només cal passejar-se per l’Avinguda Gaudi, eix que uneix els dos complexos, per adonar-se de que imatge de marca sofisticada i cosmopolita poca: Kebab’s, fast food, pizzeries i unes botigues de Souvenirs on el més cosmopolita son les samarretes del Barça, i per escarni personal, del Real Madrid, la resta; armadures, espases, navalles d’Albacete, repliques de la Sagrada Família acabada, etc… vaja una mostra del tant nostrat disseny català, i a uns preus europeus, tant que els veïns no poden anar a fer un mos a prop de casa.
Si trèiem el nas a l’altra zona de la ciutat turística per exceléncia, Les Rambles, ens hi trobem les “famoses” estàtues humanes d’una valúa artística indiscutible, i més botigues de Souvenirs i bars, on la cervesa canvia el seu nom per el de “or líquid”. Ser qué és el preu que hem de pagar per poder competir amb Paris, Roma o Milà.
Jo, però, estic més a favor per la marca Catalunya on el turista pot trobar el contrast, disseny i sofisticació que tant anhela, com per exemple: La Costa Brava, La Costa Daurada, la ruta del Císter, l’enoturisme, El Pirineu, la cuina que es fa arreu de Catalunya, els Aiguamolls, el Delta, i tants i tants llocs on a la marca Catalunya, si que li escau el comentari a dalt esmentat.
Barcelona al cap i a la fi, no deixa de ser, salvant les distancies, l’Eurovegas de Catalunya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d’acord que cal potenciar la marca Catalunya i que en certa manera la ciutat pot acabar sent una mena de parc temàtic per a turistes. Una mica com Praga a la República Txeca (on deu fer anys que no es veu cap txec passant per pont de Carles XD).
Tanmateix el comentari de l’Esther anava enfocat al client de fires i congressos que és el que ella coneix bé. És un viatger que se centra en ciutats i en el que l’ofereixen. Que el que li ofereixin sigui més o menys kitsch o respongui a tòpics equivocats no és tant culpa seva com del responsable de turisme de la ciutat.