TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Homs aquesta mati: “El PP fa el mateix que ja feia el PSOE per impulsar la involuciò autonómica”. De debò? No ho hagués dit mai.

Ara, aquests fan com els nens quan es posen a jugar amb nanos més grans. Els pares els advertim de que allò no pot acabar bé, i al cap d’una estona et ve el nen plorant: “Papa, aquell m’ha  empès (“empuxat” li dèiem a la meva època) i m’ha fet mal”. “Ja t’ho deia, au passa cap a casa…massa poc t’ha fet” mentre el nen passa cap a casa plorant.

 

Fa trenta anys que ens passa el mateix, primer amb el MH Pujol, i després amb el MH Maragall i el famòs pacte de Santillana, que per el que es veu, o jo m’imagino el ZP li deuria dir: “Pascual majo, tu apoyamé y me hacés un Estatut nuevo que se van a cagar estos del PP y los que no lo son”. I la va encertar, a mitges, perquè els que no som del PP encara ens hi estem cagant… en ell.

Es que no aprenem, o no volem aprendre, ens posen quatre duros davant dels morros i ens transformem amb el Nuñez del Latre. I ens enfadem quan ens diuen interessats!. Quantes vegades ens hi hem posat be, i ells després de fer us i gaudi del nostre cos, se’n van deixant unes quantes pessetes a la tauleta de nit? . I el pis a la Costa?… Es l’últim cop!… em sens!….s’acabat! ell tanca la porta amb un somriure, perquè sap que el proper cop amb quatre carantoines i alguna que altra mentida pietosa es tornara enllitar, ell li tornarà ha deixar quatre euros a la tauleta – xavalla, ja se sap amb el canvi de moneda – i se’n anirà del meuble sense pagar. Ja s’ho trobarà, com sempre. Trucarà cagant’se en tot, dient que a sobre, el que ha pagat puja molt mes del que ell ha deixat a la tauleta de nit, i ell li dirà, com sempre, que ho sent, que no s’ha donat, que no tornara a passar més, que la propera ho deixara tot pagat. Els dos saben que es mentida, però el català creu que si, que la propera éll és portarà com un cavaller.

I així, de decepció en decepció han passat trenta anys, ara ja no van al meuble, el català ja no el podia pagar més, ho fan en el seient del darrere del cotxe, i ell cada cop li costa pagar més, ja que el lloc es incomodé. El català li diu que té tota la raò, que li posi un piset, l’espanyol diu que se’l compri amb el que li dona.