Divendres passat vaig anar una estona a les Carpes de la Devesa (de Girona). Mai n’he estat gaire assidu però una estona sota els plataners de la Devesa, s’agraeix. Com ja sabeu, n’hi ha 3, i des de fa anys (diria que des dels seus inicis) sempre són les mateixes. Desconec si això es deu a cert mangoneo a l’ajuntament o bé que no hi ha ningú més interessat a muntar-ne.

Primer vam anar a nummunit, que s’enorgulleix de ser la carpa ‘més oberta’, en el sentit que no té la muralla xinesa de Glop’s. Això, a més d’una bona estratègia de màrketing, també acostuma a ser cert, perquè és la carpa més plena de les 3 amb diferència. Però aquí s’acaben les diferències. La música era com escoltar els 40 Principales un dia qualsevol al matí. Èxit rere èxit de l’estiu. Em vaig situar prop del Dj (bé…) i li anava fent miradetes d’odi per veure si es donava per aludit, però no hi havia manera. N’estic segur que ni em va veure. Davant del DJ també hi havia un grup de negres molt eixerits i ben vestits ballant amb una noia blanca que feia cara de molt satisfeta (un 10 per tu, nena!)

De fet vaig estar a punt d’afegir-me a ballar amb els nois negres, perquè eren els únics que es veien amb unes mínimes ganes de gresca. Només cal dir que he assistit a enterraments més animats. Tothom estava més pendent de qui hi havia, qui el mirava, i de quedar bé, que no pas de divertir-se. Visca el caràcter gironí!

Farts de tanta patxanga barata, vam dirigir-nos a Glop’s, la fashion-carpa. Creiem que, al ser tan fashion i exclusiva (com la web aSmallWorld) la música i la gent millorarien. Un cop superada la frontera, i amb l’aprovació dels segurates, vam trobar-nos amb el mateix ambient enrarit i amb la mateixa música que a nummunit. Exactament la mateixa. Cançó rere cançó, amb uns 15 minuts de retard. La gent era dreta, fent cares estranyes (sens dubte l’efecte idiotitzant de la música) o bé asseguda fent cara de ‘Què faig jo aquí?’. Pregunta que vaig fer-me unes quantes vegades.

És obvi per molta gent que els gironins som gent rara. Rara i tancada, molt reacis a les innovacions i a la gent nova. Això és més evident per algú que, com jo, s’ha passat llargues temporades fora. Girona no és Barcelona ni és, ni molt menys, Londres. Certa discoteca cèntrica de la ciutat del Tàmesi va oferir-me el VIP el 1r dia que hi anava només perquè vaig posar-me a parlar amb la relacions públiques per casualitat i li vaig caure bé (no sigueu malpensats, no va demanar-me res a canvi). Això a Girona és impensable. Has de coneixer la RRPP, els amos, i presentar el certificat de bon gironí. Potser caldria que adquiríssim una mica el model anglosaxò de valorar a la gent pels seus mèrits en canvi de pel seu cognom.

Qualsevol dia d’aquests exposarè el tema amb més claredat. El missatge bàsic d’aquest post era: Girona és un muermo. Si voleu marxa, fugiu! O com va dir-me una bona amiga, ara emigrada a Madrid: ‘Girona es perfecta si tienes 30 años y estás casado y con hijos.’ Ho va clavar.

Però sabeu el pitjor? No crec que sigui una cosa que pugui arreglar-se. Això no ho solucionarem obrint noves discoteques ni nous bars. És una qüestió de mentalitat. La mentalitat gironina.

PS. No em contesteu dient que si no m’agrada Girona, emigri. És una possibilitat que estic considerant molt seriosament. M’agrada Girona, i els gironins, però amb una mentalitat post-medieval aniriem més bé.

PS2. Escric aquests posts sota Internet Explorer perquè sembla que Opera no funciona del tot bé amb mésVilaweb. Srs de Vilaweb, ja sé que no faig servir un Mac i Opera no és opensource (per tant, sóc poc més que el diable) però no em condemnin a fer servir l’Explorer!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!