Sempre m?ha costat molt aixecar-me als matins. Quan estudiava a la Universitat disfrutava com un nen petit amb les classes de la tarda: ben dinat amb la panxa ben plena i amb una mica de nyonya, de 3 a 6, feiem les assignatures més variades de la carrera. La professora, que semblava transplantada des de l?època victoriana amb el seu cabell arrissat, rímel blau i conjunts de pantaló-jaqueta d?un lleuger mal gust, ens parlava de les institucions polítiques i de l?estat de la societat dels països anglosaxons. Per allà hi passaven reis bojos, guerres civils, puritans que consideraven que els Europeus erem uns amorals, decapitacions, visions d?un gran destí, estrelles mediàtiques del Far-West i declaracions constitucionals que afirmaven que els homes tenim el dret a perseguir la felicitat.
Ho analitzavem, estudiavem, criticavem i donavem la volta a tot. Intentavem posar-nos al context de l?època. Què haguessim fet nosaltres si haguessim arribat a un nou continent després de mesos de viatge per trobar-nos un terreny pantanós envoltat d?indis salvatges? Potser llavors que el líder del grup ens hagués proclamat que som el poble escollit per construir una bonica ciutat sobre un turó i ser un exemple pel món no ens hagués semblat gaire estrany. Prou feina haguessim tingut a menjar i sobreviure. I aquest fet, té repercussions avui en dia? I si les té, quines són?
La meva experiència a la universitat, similar a la d?altres estudiants de lletres, va ser molt diferent a la dels meus companys de ciències, que a la mateixa hora a pocs metres de distància parlaven sobre fets que admeten poques interpretacions: això és així, i punt. I que al mateix temps frisaven per fugir de les classes i acostar-se al bar de lletres a jugar a la botifarra.
Però els anys van passant i el temps ens posa a tots al nostre lloc. El lloc d?aquests companys és a grans empreses treballant moltes hores, amb una hipoteca a 40 anys, muller, fills i una vida ?encarrilada?. Els meus companys de lletres en canvi s?han encarrilat majoritàriament cap al món de l?ensenyament, on em consta que són uns mestres excel.lents. Uns pocs ens hem desviat cap al món empresarial, on de forma sorprenent els llicenciats en lletres encara som un valor a tenir en compte per determinades empreses.
Tanmateix, la diferència més gran que encara avui en dia perdura entre ells i nosaltres (els de ciències i els de lletres) n’és una de molt simple: nosaltres no hem perdut l?esperança de somiar ni la de fer somiar. El món no és així i punt. Som uns somiatruites.
Voleu somiar amb nosaltres?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!