Fa molts dies que no
dedicava una mica de temps al bloc. He estat tancant l’Enderrock especial pop
dels anys seixanta que surt aquest febrer i he anat bastant enfeinat. No
obstant he tingut temps per anar pensant què volia escriure. Se m’ha acumulat
la feina i ara em toca resumir. Deixo per un altre dia un comentari sobre el
directe d’Anna Roig i l’ombre de ton chien. Avui, Els Dracs i Albert Pla
El primer que vull fer és
lamentar la mort de Vicenç Carós, l’històric bateria d’Els Dracs. No ens
equivoquem si diem que el seu grup va ser el més conegut del pop dels seixanta
i l’únic que va situar les seves cançons en l’imaginari col·lectiu de la seva
generació. Potser alguns ni tan sols recordin el nom del grup però segur que
els sonarà si escolten “La casa del sol naixent”, que ells van popularitzar
en català. Fa uns dies vaig entrevistar el Vicenç i em consta que estava molt
il·lusionat per veure el número de l’Enderrock de febrer en general i la seva
entrevista en particular. La setmana passada, el seu fill, Sergi Carós, em va
enviar un missatge per informar-me de la mort del seu pare. En Sergi ja comença
a ser també un històric, que va començar amb els Gums, va seguir amb el Ninyín
i ara viu a les Canàries on tira endavant un parell de grups. La casualitat ha
fet que el seu pare morís exactament el mateix dia que feia anys de la mort del
seu bon amic Ninyín. Una abraçada ben forta per a ell i la seva família.
Però del que jo volia
parlar –en faré un apunt ben curt– és de la pol·lèmica sobre la
cançó que l’Enderrock de desembre va distribuir, la tornada de qual deia
“en un pessebre hi ha d’haver-hi un caganer…”. El pleonasme és
evident i tothom hi ha dit la seva. En tot cas, Albert Pla, el compositor de la
cançó, no s’ha inventat res. Un altre il·lustre sabadellenc, el gran Francesc
Trabal va escriure el següent microconte:
Jo que li vàreig dir-li: Carmeta, baixa’m
aquell retrato. I ella que me’l va baixar-me’l. Diu: té, aquí el tens.
Pleonsame per partida doble i autoria de prestigi. Què vol dir això? Que cada registre permet algunes llicències i que la cançó que vam presentar amb la revista i que TV3 va difondre durant la campanya de Nadal no pretenia usar un llenguatge acadèmic. El dia que els dards
enverinats no busquin sempre l’Albert Pla en tornem a parlar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!