Vagi per endavant que el model nuclear no és el meu preferit per als propers anys. Les meves raons no són ideològiques sinó tècniques i econòmiques. La indústria nuclear ha perdut credibilitat quan parla dels residus. Fa més de 30 anys que diu que resoldrà el problema amb plantes de reprocessament i, ja ho veieu, l’única cosa que proposa és centralitzar en un magatzem els residus que hi ha dins les piscines de cada central fins que es trobi una altra solució. També diu que els costos de generació són molt millors que els de les altres tecnologies de generació elèctrica, però jo no he vist mai una central comprometre’s a mantenir el preu baix durant tots els 40 anys de vida; per altra part els costos de la nova central que es construeix a Finlàndia s’han disparat augurant que tot plegat ha estat una il·lusió. Tampoc m’agrada la llargada del temps de gestació del projecte i de construcció, ni que la tecnologia principal és forana.
Però el principal argument pel que no defenso el model nuclear és que és del tot incompatible amb el model eòlic. Quan al mes de gener es va arribar al màxim de penetració eòlica al sistema elèctric espanyol, amb un 54,4%, totes les tecnologies que produeixen electricitat es van acomodar a aquella punta eòlica abaixant la seva producció. La nuclear no va moure ni un kW de potència, ni es va immutar. Com a resultat van haver d’aturar uns quants parcs eòlics per no tenir cabuda en el sistema. Ho he escrit sovint: el model nuclear i l’eòlic són models rígids i incompatibles entre si. Per tant jo he apostat pel foment de l’energia eòlica sabent que és una tecnologia que es desenvolupa a casa nostra, aportant guanys en coneixement i exportació de tecnologia. Que és complicat resoldre la seva implicació de forma important en un sistema elèctric? No pas més que els de tenir un sistema majoritàriament nuclear com el francès amb una participació del 80%. És qüestió d’enfocar els problemes amb decisió de voler resoldre’ls.
Una vegada explicat això i convençut que cal anar tancant les centrals nuclears que van arribant a la fi de la vida prevista perquè fan nosa pel desenvolupament eòlic (si no és que pactin un preu fix de venda per la vida prolongada), penso que cal posar ordre amb els residus nuclears de les centrals existents i aturades. El sistema d’emmagatzemament temporal no és una meravella, però és un sistema ordenat, amb control i amb seguretat. És una mesura que cal prendre fins que el sistema nuclear pugui trobar una altra solució, encara que sigui l’enterrament definitiu a centenars de metres de profunditat. Gairebé tothom coincideix en que el magatzem és millor que continuar amb les piscines interiors de les centrals. Els antinuclears no opinen així per una qüestió tàctica, suposant que així un dia es pot col·lapsar la piscina i forçar el tancament de la central i que el moviment en contra manté l’antídot de protesta davant noves centrals nuclears.
Jo no m’etiqueto com a antinuclear i penso que el magatzem és la solució correcta.
Ara la segona qüestió. On s’ha de posar el magatzem? L’alcalde de Molló em deia diumenge passat que li havien proposat al seu municipi, en un lloc prop de la frontera. Va dir que no, convençut que deixava escapar una oportunitat irrepetible per al poble. Els que pensen que es poden posar més centrals nuclears saben que només les podran proposar en els municipis on ja n’hi ha. És evident que les pors que generen projectes com aquests no existeixen en els municipis que ja conviuen amb aquestes centrals: el temps s’ha encarregat de demostrar que no hi ha el daltabaix que tothom diu. Per tant era clar que el magatzem només es podia posar en municipis que ja són o han estat nuclears. L’argument del president Montilla o de Mas dient que a Catalunya ja tenim la quota corresponent de problema nuclear és un argument amb una mira molt petita. Fins i tot el de CiU, que defensa obertament el model nuclear, arriba a ser hipòcrita, quan no contrari al mateix model. Tot plegat perquè se segueix un excés de tacticisme que es basa només a resoldre les enquestes d’ahir en lloc de preparar el futur dels propers vint anys.
Què us he de dir dels altres dos partits del govern? Doncs que són els mateixos que estan en contra del magatzem nuclear, que frenen la implantació de parcs eòlics, que impedeixen la construcció de línies d’alta tensió, que fan el que poden per tancar minicentrals hidràuliques, que posen entrebancs a les centrals de cicle combinat,… i no us dic res si un dia plantegem fer un altre pantà.
Es diu que la decisió s’ha de prendre amb consens. Creieu que cap de les instal·lacions que us he descrit es pot fer amb consens? Creieu que es pot consensuar amb qui té manca de coneixement? Qui diu això no viu la realitat.
Ens trobem amb un autèntic Nimby (no al meu pati de darrere) energètic. El rebuig a instal·lacions energètiques a vegades és fruit de l’excés de tacticisme partidista. Però la major part és fruit de la por i de l’angoixa que produeix la ignorància i/o la impossibilitat d’entendre la complexitat del model energètic. És la mateixa angoixa que tenen els nens petits quan no se senten segurs fruit del seu procés de maduració. I així ens anem comportant.
L’alcalde d’Ascó ha mostrat una valentia i una claredat d’idees que ja voldria la resta del món polític. Montilla i Mas han deixat escapar una ocasió d’or per mostrar que són homes de futur. Una inversió que no augmenta de cap manera el risc nuclear del municipi i que a canvi li dóna ingressos de 6 milions i 200 llocs de treball durant 60 anys no és una oportunitat per deixar-la escapar. La resta de la societat catalana, la que crida, se sent prou rica (que Déu els conservi la vista) per menysprear l’oferta.
Em reconforta que hi hagi alcaldes que miren a més de 20 anys, que tenen sentit d’estat. No hi ha gaire gent en política que ho faci. Així que, senyor alcalde, presenti’s com a candidat a la Generalitat, el votaré. Serà l’única manera que vagi a votar en les properes eleccions davant tanta misèria política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La política és una altra cosa, jo no votaria mai un empresari d’éxit per aquest fet. Els polítics, com sempre, han fet el ridícul mes espectacular, sobretot Convergència i en particular Felip Puig. I diuen que volen guanyar les eleccions!
Particularment, no sóc anti-nuclear per principi, sinó perquè els riscos que comporta, per mínims que siguin, son totalment inassumibles.