24 d'abril de 2005
General
2 comentaris

La lectura a l´escola

Molts us sorprendreu si us explico que a la taula on esteu llegint la part superior, si és de melamina, està formada per paper recobert amb resines i fortament premsat; el dibuix de la fusta ha estat imprès abans de fer el laminat. També us sorprendré si us dic que a les vostres sabates, si no tenen sola de goma, també hi ha paper, sobretot al taló. També tenim paper dins de certes bateries; la del meu cotxe, fabricat al Japó, està formada per fulls de paper fabricats aquí a Catalunya. El paper forma part de molts dels estris que utilitzem sense que ens n´ adonem. Sobretot l´utilitzem en els embalatges de cartró, en el paper higiènic, mocadors, tovallons, bosses… Però el paper l´associem al diari, als llibres i als documents; és en aquest aspecte que va ser inventat i que va permetre a la impremta difondre les idees pel món. (…)

Fa uns anys, l´ historiador Jordi Nadal, oncle d´en Quim Nadal, va fer una conferència a Sarrià de Ter en les Jornades sobre la introducció del paper a Catalunya. A més d´explicar-nos que el paper havia vingut pel sud amb els àrabs, cosa que ja sabíem, ens va explicar el monopoli de fabricació de paper de l´àrea de l´ Anoia quan aquest es fabricava a mà. Ens va explicar també que el consum a Espanya de paper era fet i fet el mateix que hi ha a Europa, tant en embalatge com en papers sanitaris. Però que la gran diferència de consum de paper era en el paper premsa i en el paper per llibres. Vaja, que la diferència era en la poca lectura de la nostra població comparat amb Europa. I va dir que això era encara una conseqüència de la Inquisició. Com que la Inquisició i les seves seqüeles van arribar com qui diu fins fa 30 anys, ningú gosava posar en escrit els seus pensaments per por de ser aniquilat. I que això encara durava en el nostres subconscients, fent la lectura poc arrelada.
Fa pocs mesos l´informe Pisa presentava una avaluació de la comprensió lectora, matemàtiques i ciències d´alumnes de 15 anys en 41 països. L´informe ens va situar Espanya a la cua de la OCDE en totes les matèries analitzades. Més greu encara, demostrava que pel nivell inversor que es feia en ensenyament els resultats eren massa pobres. Països amb menys inversió que nosaltres, com Eslovàquia, Polònia, Hongria i Txèquia, tenien millor nivell que el nostre. La nostra despesa en ensenyament és de menys de 50.000 dòlars per alumne, lluny dels 80.000 de Suïssa, Àustria, o dels 70.000 de Bèlgica, Islàndia, Dinamarca, Noruega, Itàlia,…
La baixa inversió per estudiant és doncs un fet objectiu, però no sembla l´únic factor en contra. Es parla de la desfasada formació dels mestres i professors, dels problemes de la diversitat a les aules, de la poca autonomia als centres escolars,… i que hi ha massa reformes escolars, depenent del color polític que hi ha al Govern.
Hi ha però altres aspectes que no formen part de la mateixa estructura escolar que incideixen en el baix rendiment. És un problema de valors. Valors en la nostra pròpia societat quan decideix que és més important donar subvencions als ajuntaments perquè facin noves les dependències municipals amb un luxe que enlluerna, o subvencionar la construcció de pavellons esportius en municipis que no tenen cap equip esportiu,… Tot això quan al costat encara hi ha aules prefabricades o en certes aules els alumnes han de treballar amb l´abric posat perquè la calefacció és insuficient.
I els valors s´han perdut encara més lluny, quan els mateixos estudiants han perdut la fe en l´estudi, sabent que la vida no els anirà millor si estudien més, sabent que si surten de manobre cobraran una pila de diners, més que en la majoria de professions per les quals s´ha d´estudiar. Els pares els donen la raó i la motivació no és enlloc. Que lluny queden aquelles generacions en què els nostres pares feien impossibles per pagar estudis als fills! El que ara mateix fan molts pares xinesos amb els seus fills.
Aquesta desmotivació, la tolerància dels pares al passotisme, la poca exigència que comporta el sistema educatiu actual i la relativa poca inversió de tota la societat en l´ensenyament han comportat finalment una pèrdua del prestigi social de mestres i professors.
Heus aquí que ho tenim amanit per al futur. El nostre pòsit cultural encara ensuma la Inquisició i resulta que en els darrers 15 o 20 anys hem errat els trets en el sistema de valors.
I ara ens queixem que tenim treballadors sense prou formació, treballadors impossibles de motivar. El que és pitjor, és que en altres països és just al contrari, amb treballadors formats i amb ganes d´avançar.
És hora de desfer aquest enrenou. Si la solució és el nou finançament, benvingut sigui. Però no es pot esperar ni a això. S´ha de treure recursos de les altres conselleries per aportar-les a la d´Educació. No hauríem pogut esperar a tenir aquest problema resolt abans de pressionar per la transferència dels Mossos d´Esquadra? Segur que hem de tenir el control ambiental que ens proposem abans de resoldre els mínims d´ensenyament?
Seguint aquest debat, he llegit que en José Antonio Marina ha dit que als alumnes els hem d´enganxar a la lectura quan tenen 6, 7 i 8 anys, que si no es fa en aquesta edat serà difícil que ho facin més endavant. Doncs jo proposo com a mesura d´urgència que els fons que serveixen per a la formació de treballadors a les empreses es destinin a aquesta tasca. És molt difícil per a una persona a la qual ha fallat la formació bàsica pugui atrapar aquesta formació quan ja és adulta.
Segur que el problema de la lectura i de la formació dels nostres alumnes és difícil. Però ho serà més encara si no l´enfoquem de dret, tots, administració, professionals de l´ensenyament, pares, empresaris,… cedint tots on es pot per millorar l´aportació a l´escola i canviar els valors actuals.
I ara que estem en un dia després de Sant Jordi, vull recordar als pares que una aportació senzilla a la lectura dels fills és la de tenir un diari a casa cada dia, no solament els diumenges, que és quan em llegiu. Un diari proper, com aquest que llegim, sempre és útil a un jove. Primer hi busca els programes de la televisió i l´agenda, després qüestions com l´esport o el motor, i finalment acaba tafanejant qualsevol notícia que li fa gràcia o que li és propera.
Si no tornem a dignificar l´aprenentatge serà difícil que deixem enrere la Inquisició i continuarem sent bons compradors de paper, menys del que es llegeix.

  1. FAQ’S
    1.Quins avantatges proporciona un sistema de climatització geotèrmic?
    El sistema proporciona comfort per a tot l’any; calefacció, refrigeració, deshumidificació i també soluciona l’escalfament de l’aigua domèstica, d’una manera neta, ecològica i econòmica.
    2. Com funciona un sistema de climatització geotèrmic?
    L’equip està composat per un circuit d’intercanvi amb el subsòl, una bomba de calor i un circuit d’intercanvi amb l’habitatge. A l’hivern, el circuit de canonades enterrades en el sòl juntament amb la bomba de calor capta la calor de l’escorça terrestre i la transporta fins a dins de la casa. A l’estiu, el funcionament s’inverteix, de manera que, a través del mateix equip, la calor es transporta des de l’habitatge fins al subsòl.
    3. Es fiable utilitzar com a font de calor el subsòl?
    Sí, perquè la calor del subsòl a petites profunditats, provinent del Sol, es manté a una temperatura constant durant tot l’any (entorn de 15º C a Espanya), fent que el rendiment del sistema de captació geotèrmic sempre sigui òptim sense que importin les condicions de temperatura atmosfèrica.
    4. Quin és el rendiment energètic d’un sistema de climatització geotèrmic?
    El rendimientd’un equip de climatització geotèrmic és de, com a mínim, entre un 250% i 400% escalfant i d’un 500% refrigerant en relació amb la climatització convencional. És a dir, consumeix entre un 20% i un 40% del que consumiria un sistema de climatització convencional (Gas natural, propà, fuel-gasoil, radiadors convectors eficients per electricitat, etc.)
    5. És un sistema de climatització nou en el mercat mundial?
    No, els sistemes de climatització geotèrmics fa més de 30 anys que s’utilitzen en tot el món. El seu ús està molt extès a EEUU i Japó, com també al centre d’Europa, sobretot a Alemanya, Àustria, Suissa i Suècia. Gràcies a l’extensa utilització usen components desenvolupats i incorporats després d’anys d’investigar-se, testar-se i experimentar-se, i així han esdevingut sistemes molt fiables.
    6. És molt cara la instal·lació de la climatització geotèrmica?
    Normalment suposen una inversió inicial major que altres sistemes de calefacció i refrigeració, però la seva major eficàcia fa que la inversió es recuperi en un període de 2 a 5 anys. Aleshores es produeix un estalvi major gràcies al seu baix consum d’energia i els mínims costos de manteniment.
    7. La geotermia és una energia inesgotable?
    SÍ. La geotèrmia és una energia renovable i, per tant, inesgotable: restaura fins a 4 KW d’energia per 1 KW d’electricitat consumida. La climatització geotèrmica és doncs un mitjà rentable i eficaç d’explotar l’energia renovable que subministra la Terra, constituint una excelent solució per a l’eficiència energètica.
    8. El sistema de climatització geotèrmic té una bona relació amb el medi ambient?
    Sí, és un sistema altament ecològic perquè pràcticament no genera CO2, ja que no realitza cap combustió.
    9. Quina vida útil té l’equipament de la climatització geotèrmica?
    L’únic element que té un desgast a la bomba de calor és el compressor, que té una molt llarga vida útil i que és molt fàcil de remplaçar pel servei tècnic corresponent.
    El bescanviador amb el subsòl per les característiques dels materials utilitzats té una vida útil de 50 anys.
    10. La climatització geotèrmica pot instal·lar-se en qualsevol tipus de terreny?
    SÍ. No és important quin tipus de terreny “natural” sigui el lloc de la instal·lació, sempre que no estigui atravessat per arribades o evacuacions d’aigua. La captació també es pot realitzar a sota de camins, sempre que no estiguin asfaltats o recoberts d’algun revestiment dur. A més, es poden plantar arbres a la zona de captació, si s’efectua en els emplaçaments reservats per aquest fi.


    Les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!