Les comarques de Girona tenen una generació elèctrica discreta, amb centrals petites. És lluny de les comarques de Tarragona amb grans centrals nuclears i tèrmiques, o de les comarques de Barcelona, amb centrals tèrmiques.
La generació elèctrica a les comarques de Girona es basa fins avui amb centrals hidroelèctriques i amb centrals de cogeneració. Aviat hi afegirem els nous parcs eòlics i, encara que testimonial ment, les plaques solars fotovoltaiques.(…)
Pel que fa a l’energia hidroelèctrica, Taula, la part més important de
producció elèctrica prové de la presa de Susqueda, amb una potència instal·lada de 102,9 MW. En segon lloc hi trobem la central del Pasteral, amb 8 MW, la central de Freser a Queralbs, amb 6,45 MW, la central de Tregurà, amb 5,67 MW, la central de Vilallonga de Ter, amb 2,85 MW, la central de Sant Pau de Seguries, amb 1,75 MW , la central de Pardines, amb 1,24 MW, les de Daio i Rialb, a Queralbs amb 1,2 MW, la de la Farga de Bebié, amb 1,09 MW, la de Can Badia a Ripoll, amb 1,06 MW, la de Montagut, a Ribes de Freser, amb 1,008 MW, la de Carburo de Ribes de Freser, amb 1,0 MW, la del Molí a Queralbs de 1,0 MW, i moltes més de petita potència. La suma de tota la potència hidroelèctrica és de 161,9 MW.
Cal remarcar, però, que aquesta potència elèctrica no està a la nostra disposició sempre, doncs ara mateix amb la poca aigua que circula les centrals van a mitja potència i menys. Algunes centrals només funcionen amb hores punta, millor dit, funcionen més hores en hores punta, que és quan l’energia es paga millor. Algunes, com Susqueda, avui deuen funcionar amb una producció molt baixa, fent reserva d’aigua per l’estiu. En canvi, algunes d’elles, les dels Pirineus, avui deuen turbina a tota pastilla pel des gel que encara hi ha dalt les muntanyes. És difícil avaluar la producció elèctrica produïda per les centrals hidràuliques, doncs el seu règim és molt variable depenent del règim de pluges que hi ha. No hi ha gaires expectatives per la instal·lació de noves centrals, encara que hi ha llocs amb salts possibles, però la resistència dels municipis i de la mateixa Aca fan inviables nous projectes.
En segon lloc en la generació elèctrica hi ha la cogeneració. Aquest activitat consisteix en generar electricitat cremant combustibles fòssils, majorment gas natural, i aprofitar els gasos residuals per produir vapor, oli tèrmic, aigua calenta o fred per a l’empresa on s’hagi ubicat. Les centrals de cogeneració son típiques de sectors paperer, químic i tèxtil, amb grans consums de vapor durant moltes hores a l’any. Als països freds, és freqüent trobar-la generant la calefacció de tot un poble. Al Fòrum de Barcelona produeix fred pels domicilis del seu voltant. A la Taula es poden veure les empreses amb cogeneració. La de major potència és la de Torraspapel, a Sarrià de Ter, amb 25 MW, a la que segueix Nestlé a Girona, amb 13,1 MW, Papelera la Confianza amb 11,9 MW, Fibrel, amb 8,5 MW, a Blanes, Aconda, amb 7 MW que es renova en l’actualitat a 8 MW, a Flaçà, Juncà a Banyoles, amb 6,7 MW, Antex, amb 6,5 MW, a Anglès, Sampere, amb 6 MW, a Hostalrich, Tybor, amb 6 MW, a Massanes, EDAR de Banyoles, amb 4,1 MW, i Noel amb 4 MW, a Sant Joan les Fonts. Tenen demanada llicència per la instal·lació de noves centrals Torraspapel a Sant Joan les Fonts, amb 24,9 MW, Fibran a Sant Joan les Abadesses amb 10 MW, Elyo Sant Joan, també a Sant Joan amb 6 MW, i acaba de tancar Guarro Casas a Campdevànol, amb 1,5 MW. El total de la potència de la cogeneració disponible avui és de 118,2 MW, amb una possible ampliació de 41,9 MW més si s’arriben a concretar els nous projectes. Altres sectors on es pot incorporar la cogeneració son els hotels i els polígons industrials. No totes les centrals funcionen totes les hores de l’any. N’hi ha que només funcionen quan el preu de l’electricitat és prou alt per fer-les rendibles. Altres, no funcionen els caps de setmana i totes estan aturades quan les fàbriques ho estan.
En tercer lloc, encara que no existeix, hi ha la generació eòlica. En aquest moment hi ha donats permisos per la connexió a la xarxa, que no vol dir tots els permisos, de 79 MW eòlics. Com es pot veure a la taula, la seva totalitat es troba a l’alt Empordà, essent el major parc el de Serra Magdalena, a Sant Llorenç de la Muga, amb 24 MW, seguit del parc de Pla de Vinyers, a Llers, amb 16,5 MW, el de la Serra de Tramonts, a Biure, amb 15 MW, el de Puig Pelat, a Portbou, amb 9MW, el de Vilajuïga i el de Sant Climent, amb 5 MW cada ú, el parc de la Jonquera, amb 2,6 MW, el d’Agullana, amb 1,3 MW, i l’absolet parc eòlic de Roses de 0,59 MW. Recordem que aquests parcs només funcionen quan bufa vent, essent avui requisit de rendibilitat un mínim de 2400 hores a l’any.
Finalment, en queden dos sectors de generació molt específics. Un és derivat de la incineració d deixalles, a Campdorà, on hi ha instal·lada una turbina de 2 MW. L’altre és el derivat de la generació solar amb plaques solars, on la major instal.lació és de 5 KW. La suma de les 28 connexions de plaques a la xarxa és de 0,102 MW. Taula
En resum, la capacitat de generació d’electricitat (actual i prevista) a les comarques de Girona és de 402 MW, dels quals només ens podem refiar d’una mitja de 180 MW, per satisfer una demanda punta mitja de 760 MW. El dèficit de generació per satisfer aquesta punta és doncs de 580 MW que s’ha d’importar d’altres llocs. El dèficit és encara més greu a llocs com la costa Brava, on és del 100% del seu consum, essent impossible salvar aquest problema. Es requereix per això una bona xarxa d’alimentació amb més d’una entrada per evitar apagades generals en cas d’avaria.
La demanda cal incrementar-la amb el TGV. Cada tren té un consum de 12 MW, però la seva alimentació es fa en trams de 50 Km. Quan el tren entra en una nova alimentació, fa una punta, disminuïda pel mateix automatisme del tren perquè no es fongui la catenària degut a l’espurna que provoca. Aquesta punta pot arribar a ser cinc vegades el seu consum nominal, per la qual cosa la xarxa elèctrica ha de tenir prou pulmó per suportar-ho. I cal pensar que no només hi circularà un tren a la mateixa hora.
Si es vol produir l’energia elèctrica a les nostres comarques caldrà la instal.lació d’una central de cicle combinat de 450 MW. El seu enllaç amb una línia de 400 KV amb la resta de Catalunya i amb França donaria la major estabilitat al sistema elèctric, i possibilitaria a la central fer manteniment i tenir avaries sens per això haver d’aturar-ho tot.Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La famosa línia de 400 KV no és per abastir a les comarques gironines ni al TGV, se’ls enfot als espanyols i als francesos el TGV i les comarques de Girona!
Aquesta línia ens la volen encolomar per a dur electricitat francesa al Marroc (o a l’inrevés).
Temps al temps.