Des de les comarques de Girona

D´aquí a poques setmanes sortirà a la llum el nou Pla Energètic de Catalunya. La línia d´Alta Tensió de 400 kV d´interconnexió amb França és l´aperitiu de com en serà de dura la discussió del Pla d´Energia. Crec que la discussió de la línia és una banalitat que el que amaga és agafar posicions en la discussió del Pla d´energia. Com que això és un tema complex, en el qual les discussions sovint son plenes d´idees fonamentalistes i amb poc coneixement, donat que la transcendència del Pla afecta el ser o no ser de la indústria, els propers articles aniran sobre diversos aspectes de l´energia per fer més fàcil la seva discussió posterior. I començarem per l´energia eòlica, que ens ha d´afectar a les comarques de Girona.

Espanya, i Catalunya amb ella, té un increment de consum elèctric molt elevat en els darrers anys. Des de l´any 1996 fins a l´any 2004, l´increment de consum ha estat de 49,7%, amb una mitjana de 6,2%. En aquest anys, els anys 1998, 1999, 2000 i 2003, els increments han estat desmesurats. Durant l´any 1999 l´augment de demanda elèctrica va arribar a 6,7%. És evident que alguna cosa explica aquest creixement; per una part, el creixement de la nostra economia vol dir que produïm més béns, amb la qual cosa consumim més energia; també s´ha incrementat el nivell de vida i amb ell la demanda de confort, amb calefacció i aire condicionat. Però és evident que el creixement que s´ha fet no és ordenat. Suposa fet i fet el doble del nostre increment de l´economia, i això és no fer les coses bé.
Tenim davant nostre la possibilitat d´arreglar-ho, cercant el model més idoni per a la generació elèctrica, complint el protocol de Kyoto, i treballant per millorar l´estalvi elèctric, tallant els abusos en el consum elèctric.
A Espanya la generació elèctrica és múltiple, essent durant l´any 2004 la generació d´energia hidroelèctrica un 12,3%, la nuclear el 26,3%, el carbó el 31,6%, el gas natural el 13,6%, el fuel oil l´1,6% i les energies renovables i cogeneració el 18,1%. De tota aquesta energia aproximadament un 9% es perd durant el transport i la transformació per arribar a l´usuari final. A grans trets, la producció d´electricitat en l´àmbit espanyol és força equilibrada en la seva procedència, amb un increment notable del gas natural i de l´energia eòlica en els darrers anys en detriment del carbó.
A Catalunya, la cistella de la generació és diferent de la de la resta de l´Estat. Està decantada cap a l´energia nuclear, amb un 58,8%, la hidroelèctrica amb un 11,5%, el carbó amb un 1,3%, el gas natural amb un 3,7%, les renovables amb un 3,2% i la cogeneració amb un 10,2%. Són dades del 2003, amb tendència a créixer el gas sobre les altres. El pes nuclear de Catalunya és significant, contribuint sensiblement al pes nuclear de la resta d´Espanya. Sembla clar en qualsevol cas que si hi ha increments de potència nuclear no ens toca fer-lo als catalans. Malgrat l´alt nivell de generació elèctrica, Catalunya és importadora d´electricitat.
La incorporació de sistemes de generació no convencionals com són l´energia eòlica, la solar, la de les ones, la de les marees, la geotèrmica o la de la biomassa depèn d´afavorir els preus de compra perquè siguin rendibles. El cas més exagerat és el de l´energia elèctrica solar, amb un preu de compra de l´electricitat que arriba als 36 cts. EUR/kwh, mentre que les altres tenen preus al votant de dels 6,2 cts. EUR/kwh.
La gestió d´aquest tipus de generació elèctrica no és fàcil per al sistema, ja que la seva producció sovint no és continuada i a voltes imprevisible. Passa sobretot amb el vent, que canvia d´intensitat de forma molt ràpida. Això vol dir que quan no bufa vent hi ha d´haver un altre sistema de generació que supleixi aquesta manca d´energia; aquest sistema ha d´estar en standby, que vol dir que la central ha d´estar calenta i a punt de connectar-se a la xarxa. Així, a la prima del preu per fer rendibles aquests sistemes de generació hi hem de sumar el preu de tenir centrals preparades per generar en cas de no haver-hi prou vent. I, evidentment, les línies elèctriques que permetin aquest intercanvi amunt i avall. Com més desenvolupada sigui la generació eòlica, més línies de transport faran falta i més precari serà l´equilibri de la xarxa. Sortosament la previsió meteorològica avança molt i permet avui garantir en bona part l´energia eòlica entregada a la xarxa.
La producció d´energia eòlica es realitza amb uns aerogeneradors (molins de vent) impulsats pel vent. És evident que aquests elements, agrupats en forma de centrals, s´han de col·locar en zones on bufa el vent de forma continuada i si pot ser amb el màxim d´hores a l´any. A Espanya hi ha zones específiques per a la generació eòlica, com Galícia, l´estret de Gibraltar, la vall de l´Ebre i el cap de Creus. Els generadors més habituals han tingut una potència de 600 kw, però aquesta tendència evoluciona ràpidament amb màquines d´1, 2, i fins a 4 Mw.
A Girona les àrees de vent estan localitzades a l´Alt Empordà, al cap de Creus i a les Alberes, i a les muntanyes de la Vall de Camprodon. En concret, els indrets on és susceptible la col·locació de generadors de vent són: a la Vall de Camprodon, la carena que va des del Pic Bastiments fins al pic Balandrau, des de les Roques d´en Marcer fins al puig del Bac i tota la serra Cavallera. A l´Alt Empordà, la serra que va des del Pení fins a punta Sa Figuera i del Pení fins a Puig Rom, a Roses. La serra de Rodes. De Perafita fins a cap de Creus. La serra de l´Albera, Coll de Banyuls i Serra de la Balmeta. El massís del Montgrí. I les superfícies dels pobles de la Jonquera, Cantallops, Campmany, Espolla, Sant Climent Sescebes, Rabós, Mollet de Peralada, Portbou, Colera, Llançà, Vilamaniscle, Garriguella, Vilajuïga, el Port de la Selva, Cadaqués, Pau, Palau-saverdera, Roses, Peralada, Marzà, Vila-sacra, Castelló d´Empúries, Fortià, Riumors, Vilamacolum, Sant Pere Pescador, l´Armentera, Viladamat, l´Escala, Albons, Bellcaire, Torroella de Montgrí.
En menor possibilitat, una mica més avall, hi poden haver interessos eòlics al Puig d´Arques, Puig Aldric, Puig Cargol, M. de Déu dels Àngels, i els municipis de Begur, Regencós, Palafrugell, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Platja d´Aro i Sant Feliu de Guíxols.
L´estudi potencial eòlic de Catalunya dóna un màxim de 3.000 Mw, que el nou pla d´energia vol assolir a l´any 2010, passant prèviament per 1.500 Mw a l´any 2007. D´aquests 3.000 Mw, el 70% es troben en espais d´interès natural. O sigui que el debat està servit: l´impacte visual d´aquesta actuació no tindrà res a veure amb el de la línia en discussió.
Seguint la recomanació de la Unió Europea, el grup de pressió de medi ambient, per dir-ho d´alguna manera (ICV, conselleria de Medi Ambient, certes parts d´ERC, Greenpeace, i grups ecologistes), demana que l´aportació de les energies renovables en el conjunt total energètic sigui d´un 12%. A Catalunya el territori no permet generar amb més vent. Per tant serà hora de pensar instal.lar aerogeneradors dins el mar, offshore, en diuen. Dins el mar, davant el cap de Creus és on hi ha més potencial eòlic. Si se supera el problema tecnicoeconòmic de la fondària del mar, davant el cap de Creus és on hi ha la major possibilitat eòlica de tot l´Estat espanyol, amb grans generadors de 4 Mw.
No hi ha espai per explicar més. Recordem amb aquest repàs eòlic que un increment de producció d´electricitat eòlica de 10% ens incrementa la tarifa elèctrica aproximadament un 7%, i un pes de producció eòlica del 30% incrementa el preu elèctric d´un 20,5%

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!