Fa uns dies el conseller Carretero anunciava la seva proposta d´incorporar l´Alt Maresme a la vegueria de Girona. Acte seguit hi va haver reaccions: els alcaldes dels municipis de l´Alt Maresme es varen sentir encantats amb la proposta, mentre que el president de la Federació d´Hostaleria de les comarques gironines, Antoni Escudero, s´hi mostrava en contra amb l´argument que la incorporació d´aquests municipis desvirtua la denominació «Costa Brava».(…)
Uns dies més tard, en Joan Carreres escrivia a Diari de Girona un excel·lent article explicant a l´Antoni Escudero les raons per les quals l´Alt Maresme es mereix venir cap a la vegueria de Girona.
Jo no sóc votant d´ERC i la seva radicalitat sovint em molesta. Però he de reconèixer que estic il·lusionat amb el projecte de divisió ter-ritorial del conseller Carretero. Per una vegada hi ha algú dins l´administració catalana que ha agafat el tema amb tota la seva amplitud i el tira endavant saltant tots els entrebancs. La divisió territorial proposada per en Pau Vila i que no es pogué aplicar per la guerra del 36, va ser parcialment aplicada pel Govern de la Generalitat l´any 1987 en una llei que pretenia crear una província única a Catalunya. A les nostres comarques aquesta llei va suposar la creació del Pla de l´Estany com a nova comarca. Atès que la llei va ser resultat d´una precipitació política per fer desaparèixer l´entitat metropolitana de Barcelona, no va tenir en compte nombrosos estudis de geògrafs sobre la divisió territorial, com la de Lluís Casasses. El fet d´afegir-hi que l´estructura de govern de les comarques va ser creada amb excés de politització, sense tenir les competències clares i, sobretot sense un finançament adequat, va comportar que al cap de 10 anys de vida es revisés el funcionament de la divisió territorial encarregant una ponència a un grup prestigiós de tècnics. És l´informe Roca, nascut per un encàrrec del Parlament de Catalunya. En ell es fa palès que cal revisar a fons tota la divisió territorial afectant tres nivells: creació de vegueries, revisió de comarques, incorporant-ne de noves, i fusió de municipis petits per millorar-ne l´economia d´escala. Aquest informe va ser presentat l´any 2001.
L´any 1981 jo formava part del Consell Municipal de Sarrià de Ter. Treballàvem amb la segregació de Sarrià de Girona. El mateix any es va presentar el treball que Lluís Casasses va fer amb en Joaquim Clusa. Recordo que em va impactar. Vaig descobrir que hi havia formes de copsar la realitat de la distribució comarcal completament científiques. Recordo també que em va ajudar a comprendre que Sarrià no s´hauria d´haver deslligat mai de Girona, però hi havia una qüestió històrica que s´havia de reparar. L´any 1983 vaig desaparèixer de la vida social de l´àrea de Girona per anar a Camprodon. I aquí he tingut novament la necessitat de comprendre la divisió territorial en copsar que a la Vall de Camprodon li convé ser comarca, sortint del Ripollès. M´he tornat un activista en aquest tema. I aquí he conegut en Jesús Burgueño, excel·lent persona, geògraf i ponent de l´informe Roca. Amb ell he après moltes coses sobre la divisió territorial i de mica en mica m´ha anat responent un munt d´interrogants. Mentre això passava, el conseller Carretero anava deixant anar a poc a poc el seu projecte. El moviment que vàrem engegar a la Vall de Camprodon feia aflorar tot un munt de qüestions: quins han de ser els serveis mínims que ha d´oferir la comarca, quina representació ha de tenir el Consell Comarcal, quins lligams hi ha entre territoris… i la pregunta final era quina possibilitat hi havia que les set vegueries que s´havien de preveure coincidissin amb les províncies. I vet aquí que el conseller ha anat desgranat una a una totes les preguntes, arribant al límit de màgia quan en una entrevista amb el ministre Jordi Sevilla treu el compromís que el nou Estatut establirà la igualtat de territoris entre les províncies espanyoles de Catalunya i les vegueries de la Generalitat.
Les comarques de Girona presenten una estructura de relacions entre municipis una mica particular. El treball de Pau Vila va estudiar aquestes relacions per la influència dels mercats. El Treball de Casasses i Clusa va estudiar les relacions telefòniques entre municipis. Ambdós treballs identifiquen clarament les comarques amb certes particularitats. La primera que apareix és la força d´atracció de Figueres amb la seva comarca de l´Alt Empordà; es molt més forta que la resta de capitalitats de comarca. Les altres comarques també tenen capitalitat, però amb menys força, destacant l´enllaç que fa Olot de les comarques de muntanya amb Girona. Banyoles i la Bisbal també tenen una capitalitat marcada. Però això falla quan s´examina les relacions dels pobles de Girona avall, a la Selva. Aquí la influència de Santa Coloma sobre la seva comarca no apareix, essent evidents la divisió de serveis entre Santa Coloma i Blanes. De fet, Blanes i Lloret tenen una tipologia completament diferent a la de la resta de la Selva. Gairebé m´atreviria a dir que també a la de la resta de la Costa Brava. I s´assemblen més a la tipologia que tenen els municipis de l´Alt Maresme. La ponència Roca va proposar per a les comarques de Girona dues comarques noves, la Vall de Camprodon i la Selva Marítima, amb capital a Blanes.
La nova comarca de la Selva Marítima quedaria compresa pels següents municipis: Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Tordera, Palafolls, Santa Susanna, Calella, Breda, Sant Feliu de Buixalleu, Riells i Viabrea, Fogars de la Selva, Hostalric i Massanes.
Sembla que al sud de la vegueria de Girona el conseller Carretero no tindrà gaires problemes per aplicar la nova proposta. Al nord-oest, li serà més difícil que la Vall de Ribes vagi a la vegueria de l´Alt Pirineu, la Vall de Camprodon a la vegueria de Girona i el Ripollès a la vegueria de la Catalunya Central. Sobretot perquè aquí les pressions polítiques són molt fortes.
Vagi doncs el meu reconeixement una altra vegada al treball del conseller, al qual hem d´ajudar a superar les resistències que té en els altres dos socis de govern. Mai com ara havíem estat tan a prop d´una solució a la divisió territorial feta veient el conjunt de les administracions. És clar que haurem de resoldre coses com aquesta de la Costa Brava que rep per tot arreu. Li treuen el nom de l´aeroport, li treuen el nom del vi de l´Empordà, i ara li modifiquen l´àmbit territorial afegint-hi municipis o traient Tossa, Lloret i Blanes. Recordem encara el recent debat sobre el «turisme de borratxera». No serà que el que passa és que aquella imatge «pública coneguda mundialment» ja està desvirtuada? Senyor Escudero, no segueixi pel camí de dir que és meu i només meu. Les realitats són canviants a una velocitat molt elevada i només val l´adequació als nous temps. El que cal és canviar el producte que ofereixen les comarques de Girona als turistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!