Diumenge passat, 7 d´agost, el Sr. Xavier Llorente, portaveu de la comissió tècnica de la plataforma No a la Mat, responia un article meu sobre les al·legacions al Pla d´Energia presentades pel col·lectiu que representa. No puc dir que estigui sorprès per la seva resposta. Tanmateix és una bona oportunitat per fer públic un debat que hauríem d´haver fet fa temps.
Estic convençut que hi ha molts aspectes en els raonaments d´aquest col·lectiu amb els quals podem coincidir: en la necessitat de complir amb Kyoto, en la reducció de la dependència de combustibles fòssils, en la urgència d´aplicar mesures d´estalvi energètic… En definitiva, en la necessitat d´adaptació de la nostra economia i de la nostra cultura als nous temps que vénen. L´objectiu final deu ser el mateix: un model energètic sostenible, independent de combustibles fòssils. (…)
La diferència entre la seva concepció de la política que cal per arribar a aquest objectiu i la que jo represento és en el paper de responsabilitat. Els que tenim tasques de direcció d´empreses hem de vetllar per la continuïtat de les mateixes, per mantenir i millorar la nostra productivitat, i estem obligats a veure a curt, a mig i a llarg termini.
És en la planificació dels temps d´assoliment d´objectius on hi ha les diferències. I les coincidències amb el Pla d´Energia. És per això, que per a la plataforma no hi ha «tot el temps del món», i en canvi el Pla d´Energia preveu un procés de canvi de model energètic per tendir a un nou escenari. Ens cal tocar de peus a terra i evitar que els desitjos siguin confosos amb realitats. I això no és posar el cap sota l´ala. És tenir clar que l´any vinent és impossible que la demanda energètica tingui creixement zero o negatiu, així com els dos, tres o quatre anys vinents.
El consum exagerat d´energia es deu a un model socioeconòmic que cal esmenar. I això no es fa en un tres i no res. Passar de la cultura de la construcció, on un paleta guanya més que l´arquitecte, d´una cultura de l´especulació, a una altra on es potenciï l´estalvi, el treball i la investigació, no és una cosa que es pugui fer en un tancar d´ulls. I menys quan part dels instruments per canviar aquesta cultura no estan a les nostres mans, sinó en els governs de Madrid, d´Europa o de la mà invisible de l´economia globalitzada.
Té raó el Sr. Llorente quan diu que hi ha el risc que l´augment de preus de combustibles fòssils col·lapsi l´economia. El mateix col·lapse que faria el no subministrament d´energia a la demanda, o el subministrament energètic de mala qualitat, o el subministrament energètic a preus alts, sense possibilitat que l´economia els pugui digerir. L´augment de preus derivats de l´augment de preus de combustibles fòssils no és dolent per se, ja que és una possibilitat d´adequació de l´economia a nous temps; alhora obre la porta al fet que noves formes energètiques puguin ser rendibles.
És cert que és difícil complir l´acord de Kyoto. Ens hem de preguntar primer per què el govern del PP va acceptar la proposta de reducció del 15% d´augment de CO2 per a Espanya quan en aquell moment la generació de CO2 per càpita d´Espanya era la meitat de la de Dinamarca, i de menys de la meitat de la d´Alemanya. La proposta era impossible de complir. I ara que hem de complir cal analitzar quin és el camí a fer: resoldrem en menys de 5 anys el transport, per apujar el públic i disminuir el privat? Resoldrem en 5 anys el pes de la construcció i el baixarem a creixements de menys del 3%? Augmentarem la producció d´energies renovables en la proporció adient?
Per fer tot això ens cal una revolució. El Sr. Llorente pretén que passem d´un increment energètic actual del 5% a una disminució del 20%. Jo ja firmaria que a l´any 2010 l´increment energètic sigui zero. De què serveix fer un pla que prometi moltes coses si després no les podrem aplicar, perquè les empreses no tanquin o perquè tecnològicament és impossible, creant frustració com ho va fer el Pacte del Tinell?
És segur que a les empreses s´hi pot fer estalvi d´energia. Però hi ha empreses, unes intensives en l´ús d´energia i altres que han de competir en el mercat mundial, en què li asseguro que no es pot reduir un 10% el consum d´energia amb els coneixements actuals. El seu consum ja és ajustat. On és fàcil actuar en estalvi d´energia? En els sectors que no tenen competència i on el cost de l´energia és marginal. L´Administració, per exemple, el sector hoteler, la construcció i els habitatges.
I el transport? Creu el Sr. Llorente que l´any 2010 haurem canviat els usos de transport per carretera i prioritzarem el ferrocarril? Quin any tindrem disponible el nou ferrocarril transversal, quin any tindrem nodes de transferència de càrrega de camió a ferrocarril, i d´aquí a vaixell? El Pla d´Energia fa indicacions per on s´ha d´anar, però parlem de canvis transversals on la implicació no és només del Departament d´Indústria, de canvis culturals que afecten la nostra manera de viure. Això, en el que tots hi estem d´acord, no ho començarem a veure fins d´aquí a molts anys, fins després del 2010 potser.
Parla el Sr. Llorente de l´aprofitament d´energia solar tèrmica, per a la producció d´aigua calenta. El Pla d´Energia preveu 520.000 m2 de nous captadors d´aigua calenta per a ús domèstic i de 232.000 m2 per al sector terciari fins a l´any 2015. Quina ha de ser la xifra idònia? Crec que l´important aquí no són les xifres absolutes sinó les polítiques que ens portin a assolir aquests valors, com les subvencions, les obligatorietats de les normes i la conscienciació que aquest és el camí a fer.
I arribem al punt més important, el de la placa solar i el molí de vent que jo vaig definir com a model de placa i molinet. És una temeritat pretendre que en un temps prudencial de decennis es pugui generar una part important de l´energia que ens farà falta amb l´aportació de l´energia distribuïda on la part important és la generació a casa. Imaginem que sigui possible, que el rendiment i el cost de generació de les plaques fotovoltaiques sigui a l´abast i que totes les residències tinguin la seva part en la generació elèctrica amb plaques fotovoltaiques. A Catalunya hi deuen haver pel tot gros uns dos milions de teulats domèstics. Si a cada teulat li associem una placa fotovoltaica de 5 kW, cosa no sempre possible, tindríem una potència amb màxima insolació de 6.000 MW, disponibles una mitjana de 8 hores diàries. Si econòmicament i tècnicament fos possible (el mateix Llorente diu que BP preveu el 50% ), d´on han de sortir els 7.000 o 9.000 MW que consumim durant les hores que el sol s´ha posat? De les centrals convencionals i de les línies elèctriques associades. Ens hem de treure del cap que la generació distribuïda pot posar fi a les línies de transport. Si les formes de generació elèctrica no son constants com la solar, l´eòlica o la generació a partir de les ones, quan més distribuït estigui en el territori, més important ha de ser la xarxa elèctrica, i de més tensió i potència. L´electricitat va d´un lloc a un altre per diferència de tensió. Vol dir que perquè l´electricitat vagi de Figueres a Girona, a Figueres la tensió ha de ser més alta que a Girona. Doncs quan els parcs eòlics no vagin per manca de vent, l´electricitat haurà d´anar de Girona a Figueres i la tensió serà més alta a Girona que a Figueres. I si les línies són petites, aquestes variacions de tensió seran més acusades, fent completament inestable el circuit. Pensem com afectarà l´arribada d´un tren a Figueres, que durarà potser uns 5 o 10 minuts. Durant l´entrada del tren l´electricitat haurà d´anar de Girona a Figueres i, després del seu pas, potser al revés. Quan més sofisticat i distribuït sigui el sistema de generació elèctrica més i de millor qualitat hauran de ser les línies de transport. No vull entrar més en el concepte de molins de vent de baixa intensitat, ja que és tan baixa la intensitat del vent fora de les àrees de l´Alt Empordà i de l´Ebre que no val la pena continuar el debat.
No torni a insistir, Sr. Llorente, en el tema de la imparcialitat de l´equip redactor del Pla d´Energia. Si a vostè no li´n fa, és a mi que em fa vergonya quan sento això. És com dir que tots els enginyers hem tingut a veure alguna vegada amb Fecsa-Endesa. I tant! Però això no implica que estiguem d´acord amb les seves polítiques. Miri, l´any 1994 vaig ser soci fundador d´una enginyeria especialitzada en centrals de cogeneració. I sé que tots a vegades fem servir les mateixes empreses consultores. I mai no se´ns ha acudit que serien parcials. És com dubtar del jutge Garzón perquè és fan del Barça.
Si us plau, Sr. Llorente, no segueixi amb l´argument de que la distribució de la generació suposa la «democratització de l´accés a la producció energètica», quedant aquesta en mans de «qualsevol ciutadà, cooperatives de productors…» És un argument que denota aquella aversió a les empreses de les quals jo em queixava. Li sap greu que una empresa inverteixi en el futur i faci beneficis? A mi no. Em sembla que a vostè sí. En tot cas és anecdòtic pel sistema de generació elèctrica el percentatge d´energia que es pot assolir amb el model distribuït que proposa. Per què no proposa el foment de la cogeneració als hotels, a les petites indústries, la producció agrícola de combustibles tant alcohòlics com olis, i l´augment de centrals mini i microhidràuliques? Totes aquestes energies tenen producció contínua, no depenent de si fa sol o vent. I algunes, com les produccions agrícoles o les explotacions forestals resoldran certs problemes del sector primari i de prevenció d´incendis.
Finalment, vull recordar al Sr. Llorente que sóc un defensor del territori com a mínim amb la mateixa intensitat que vostè, i que no m´ha tremolat la mà a l´hora de protestar pel pas de la nova línia per Coll d´Ares. De la mateixa manera he intentat, amb impotència ho he de reconèixer, arribar a un consens a les comarques de Girona per presentar una proposta ampla a la Conselleria d´Indústria. Vaig establir contactes amb els consells comarcals de l´Alt Empordà, de la Garrotxa, del Ripollès, d´Osona, amb la Diputació, amb Pimec, amb Foeg , amb la Cambra de Comerç de Girona i amb la Plataforma de No a la MAT. D´aquí només en va sortir de positiu la proposta de Pimec i el contacte amb la Cambra de Comerç. Ningú més no en va voler saber res. I la plataforma, en boca del mateix Sr. Llorente, em va fer saber que donat el règim assembleari de la mateixa no podia entrar a negociar res més que no fos la supressió total de la línia. No es queixi, doncs, que a tenor de tot això se´ls acusi de practicar la cultura del no, perquè és el que fan.
Li faig saber també que en les al·legacions al Pla d´Energia segurament l´única proposta de soterrar completament la línia des de Figueres fins a Baixàs la dec haver fet jo mateix. I estic convençut que si l´haguéssim presentat tots junts, ara seria una proposta amb moltes possibilitats d´èxit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara ja fa dies que el Sr. Joan Vila publicà un altre article sobre el Pla de l´Energia de Catalunya (PEC) on manifestava la voluntat d´endegar un debat. Ens sembla una actitud molt positiva a la que començarem a correspondre amb aquest article, on volem presentar com a factibles els que serien els pilars d´un model energètic sostenible: l´eficiència energètica, la reducció del consum, la utilització de fonts energètiques renovables i la distribució de la generació.
efectivament, tant vostè com nosaltres creiem que l´actual model energètic ha d´experimentar profunds canvis per adaptar-nos i fer front als importants reptes energètics que el futur ens depara. Estem també d´acord en què la diferència que ens separa radica en el temps que tenim per aconseguir un model energètic sostenible. Temps que tindrà una durada que no dependrà de la nostra voluntat ja que quan l´escassetat dels combustibles no renovables impedeixin el desenvolupament econòmic caldrà que disposem ja d´un model energètic adequat. Hi ha una gran disparitat d´opinions sobre quan podrà succeir això, però la major part d´especialistes situen aquest punt a uns 20 o 30 anys. Per tant, al 2015, horitzó temporal del Pla de l´Energia, haurem consumit una tercera part del temps que ens queda. Quina serà la situació aleshores segons el PEC?
Doncs bé, en el millor dels casos no tan sols no haurem disminuït la nostra dependència envers les fonts no renovables sinó que haurà augmentat, ja que passarem d´una energia primària consumida de 24.735´9 Ktep el 2003, a 28.893,6 Ktep el 2015. Aquest increment es deu a que el consum augmentaria en major mesura que la generació basada en fons renovables. No sembla, doncs, que amb el ritme que planteja el PEC segui possible arribar al moment crític en disposició de mantenir el nostre benestar.
Sincerament, la nostra preocupació respon directament als interessos generals de la societat per aconseguir un model energètic que pugui fer front a les necessitats reals del futur i en cap moment és fruit d´uns desigs indefinits. Toquem de peus a terra i creiem que el que tots necessitem és avançar pel camí d´un model sostenible encara que, ben segur, això comportarà la modificació dels nostres hàbits de consum energètic.
La qüestió essencial radica en situar com a prioritat l´interès general per disposar d´aquest model sostenible a temps, per davant de la pervivència d´un model socioeconòmic que el futur farà inviable. Podem triar entre un procés gradual planificat o la desagradable i sobtada sorpresa d´un col·lapse econòmic que ho engegarà tot a fer punyetes. És en aquest sentit que jutgem les polítiques d´implantació d´energies renovables i el plantejament de l´objectiu d´eficiència energètica i reducció de consum establerts pel Pla de l´Energia com clarament insuficients. No es tracta que no ens agradin; és que no ens ho podem permetre!
No insistirem més en la viabilitat d´aconseguir objectius de reducció del consum ja que en aquest sentit la directiva comunitària que ho regula es prou explícita quan considera que una reducció real del consum és perfectament compatible amb l´augment del producte interior brut (PIB) i el manteniment de la nostra qualitat de vida.
Tant si ens agrada com si no, a més de reduir el consum hem de substituir les fonts energètiques no renovables per renovables. El document Catalunya 100 per cent renovable elaborat per Greenpeace, Ecologistes en Acció i Eurosolar arriba a la conclusió que és perfectament factible cobrir totalment la demanda dels serveis energètics de Catalunya amb fonts renovables. Aquest document aposta també per la generació distribuïda i creu, com nosaltres, que la seva implantació farà innecessàries les connexions elèctriques d´alta tensió (caldria definir com a generació distribuïda la que s´efectua a petita escala propera al lloc de consum i evidentment inclouria juntament amb la solar, com ja esmentàvem al nostre anterior article, la cogeneració, l´aprofitament de biomassa o l´eòlica).
Estem d´acord amb vostè que això no s´aconseguirà d´avui per demà però estem segurs que cal apressar el pas encara que haguem d´esbufegar. És absurd, per tant, llençar els diners i malmetre el territori fent unes interconnexions que a mig termini seran innecessàries quan hi ha alternatives que poden assegurar el subministrament quasi immediatament (si és que realment calgués) com són el reforçament de les actuals línies de distribució o la implantació de generació a les comarques gironines.
No ens enganyem, les interconnexions que vostè veu amb tan bons ulls comportaran el retard en la consecució del model energètic sostenible que ens convé, ja que per un costat impediran l´avenç de les fonts renovables i la instal·lació de generació a les nostres comarques i, per un altre, ens faran dependents d´una energia nuclear sense futur i de les grans unitats de generació basades en l´economia d´escala.
En poques, però clares paraules: s´anteposarà l´interès particular del lobby elèctric per damunt de l´interès general.
No es tracta d´animadversió, sinó de constatar que amb la MAT el que pretenen determinades multinacionals és perpetuar el control de l´energia elèctrica per aconseguir uns beneficis que serien molt lícits si no s´obtinguessin a costa del bé comú. I això, és perfectament censurable.