400 kV. El maldecap francès
He rebut un correu electrònic d´un lector dient-me que no entén res del que passa amb la línia de 400 kV. En Ramon Iglesias, articulista hertzià, dubte també que l´últim traçat fet públic per la interconnexió sigui el més idoni. El president Maragall ens fa saber aquesta setmana que ell i el seu equip havien dubtat de la conveniència de la connexió amb França ja que suposaven que era «una inèrcia tecnològica no justificada». Joan Boada diu que és una «estultícia» mantenir que la línia passarà per Maçanet. Dissabte passat es va fer públic a un diari l´estudi ambiental encarregat pel govern a l´empresa Barcelona Regional on es diu que el menor impacte ambiental és en el traçat que passa pel costat del corredor d´infraestructures, autopista, N-II i TGV.
Per què cada vegada que tenim més o menys un traçat definit acabem per rebutjar-lo? La resposta és difícil; potser és perquè mai hem tingut tota la informació a l´abast per poder fer el debat correctament. Acabem de veure que ni el mateix president tenia tota la informació.
Primer de tot una prèvia. La línia i la interconnexió és necessària. És necessària per alimentar correctament el TGV (es podria fer d´una altra forma però no seria correcta), és necessària per alimentar adientment la Costa Brava, per evacuar l´energia dels nous parcs eòlics i, sobretot, per augmentar l´estabilitat de la xarxa i donar-li així qualitat. I no només per la nostra xarxa; també la francesa. Cal recordar que durant l´estiu de l´any 2003 França va patir un període de molta calor. D´aquest fet, la temperatura dels rius francesos va augmentar de tal manera que les centrals nuclears no van tenir prou refrigeració i van haver d´abaixar la seva potència. Arran d´això la xarxa europea els va socórrer, la nostra inclosa, amb la modèstia de les connexions elèctriques existents. Ha de quedar clar que la connexió ni respon a un suposat negoci d´EDF per exportar electricitat a l´Àfrica (només cal pensar les pèrdues d´energia que això suposa), ni per vendre electricitat a Espanya, encara que algú de la Cambra de Comerç de Girona i de Barcelona tingui aquesta il·lusió. La connexió no farà baixar el preu de l´electricitat a Espanya i servirà sobretot per millorar la qualitat del sistema elèctric francès, gironí, català, i per extensió, espanyol. I creieu que això és important. Diem sovint que cal millorar la competitivitat. Tenir una electricitat de qualitat permet fer desenvolupaments d´automatització que no es poden fer amb xarxes en mal estat o precàries (alguna fàbrica tèxtil de les nostres comarques ho pot explicar); aquesta és una diferència clara amb altres regions del món amb les quals hem de competir.
Poques possibilitats d´èxit
El fet és de que la connexió ja fa temps que s´intenta fer al llarg de la serralada pirinenca sense gaires possibilitats d´èxit. Nosaltres en parlem fa un any i escaig, però a França ja fa temps que en parlen. En parlen tant que RTE, l´empresa de distribució d´alta tensió francesa, va proposar un traçat de connexió pel corredor d´infraestructures, autopista, nacional i TGV igual com ho hem fet aquí. I ho van fer tan bé que van obrir un debat públic, encetat el 19 de març de l´any 2003 i acabat el 27 de juny del 2003. El resultat va ser que no s´acceptava. Des d´aleshores RTE va pensant com s´ho farà per tenir un altre traçat, ja que si el proposa en un debat públic és segur que també serà rebutjat. És per aquest fet que sempre s´ha dit que els francesos volen passar pel mateix traçat de la línia actual Vic-Baixàs. Vet aquí la paradoxa. Van fer un exercici de participació per dir no a un traçat i això pot suposar que la connexió definitiva sigui per un lloc on faci molt més mal.
Dissabte passat vàrem anar a veure el traçat proposat per Maçanet. Vam anar directament cap a la vall del Cros, petita vall verge darrere de Tapis. Efectivament, tal com havíem suposat, la línia té el traçat per allà: el personal que va fer la investigació sobre el terreny es va deixar posades unes banderoles amb el nom Enher; personal poc discret.
Com a en Ramon Iglesias a mi tampoc m´agrada aquest traçat, prefereixo el de la Jonquera. No m´agrada gens que passi per aquesta vall, ni que travessi 1.500 m de PEIN en cas que es modifiqui el traçat i passi per davant de Tapis, no m´agrada que passi per darrere de Sant Llorenç de Cerdans, passi per la Forja del Mig i acabi enllaçant amb la línia actual de 380 kV a Montferrer, 11 km després d´haver creuat la frontera. I molt menys m´agrada la possibilitat que es desdobli la línia des de Montferrer fins que el massís del Canigó arriba a la plana, creuant la carena de Batera. És la mateixa destrossa que es pretenia fer a la Vall de Camprodon. Nosaltres ens estimem tant la nostra vall com la veïna.
Aquest traçat ja se sabia a l´Alt Vallespir. Per aquest fet els alcaldes de la comarca es van fer forts amb el jurament de Montferrer el 12 d´agost de 2004: «Els sotasignats alcaldes dels pobles del Mig i Alt Vallespir, reunits a Montferrer, proclamem solemnement la nostra oposició absoluta al projecte que té previst ubicar en els nostres pobles les línies elèctriques de Molt Alta Tensió la instal·lació de la qual ha de travessar els Pirineus i ha estat rebutjada des de fa 20 anys per tots els municipis d´altres Departaments Pirinencs i en la darrera primavera també pels habitants de la Plana del Roselló amb el suport del Vallespir.
Nosaltres fem aquest jurament públic de no acceptar cap negociació sobre aquest tema. I per deixar-ho més clar ens prohibim a nosaltres mateixos qualsevol discussió separada o individual amb els representants de RTE o dels seus negociadors.
Els nostres conciutadans s´han mobilitzat espontàniament a resultes de l´anunci de les intencions preteses per RTE i ens preparem contra les conseqüències imprevisibles que la realització forçada d´un projecte d´aquesta mena pugui tenir si els seus promotors o qualsevol autoritat ens la intenta imposar.»
Traçats
Bon embolic. Nosaltres fem un debat sorollós amb el qual estem arribant a la conclusió que la connexió s´ha de fer per la Jonquera amb el menor impacte ambiental. Els francesos van rebutjar fa dos anys el resultat al que hem arribat nosaltres i dubten imposar un nou traçat a un territori revoltat. L´any vinent França ja no serà excedentària en producció elèctrica i necessitarà encara més que mai ajudes puntuals d´altres xarxes.
A tot això no fa cap bé les posicions contràries a qualsevol línia dels No a la MAT i dels Non a la THT. Aquesta posició, en no ser realista, no es té en compte; ningú una mica responsable i coneixedor del tema es pot creure que podrem viure sense connexions d´alta tensió, només amb l´electricitat generada a cada territori amb una xarxa en illa.
I si França proposés un altre debat sobre si la línia ha de passar per la plana del Rosselló o per les muntanyes del Vallespir? I si nosaltres ens entossudim a dir que la línia ha de passar per la Jonquera, convençuts com estem que és el millor traçat? I si els opositors del No a la MAT i els del non a la THT deixen de defensar barbarismes tecnològics i accepten la connexió soterrada?
Podria ser que fins i tot el director general d´Energia, Pere Isern, s´hagués de fer enrere de les seves declaracions de que en soterrar faríem el ridícul.
La història ens dirà qui farà el ridícul. Si qui ha soterrat, si qui ha anat proposant alternatives a mesura que les cremava o si qui ha gosat decidir en debat públic un traçat per acabar imposant-ne per la força un altre amb un impacte ambiental superior. O si qui, per por de fer el ridícul no fa cap connexió.
Ja ho saben, a mi no em fa por el ridícul. S´ha de ser modest. I si el ridícul és per trobar la millor solució per al territori, benvingut sigui. L´orgull no va amb el nostre tarannà; millor deixar-lo per als nostres veïns del nord.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!