Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Paga extra
Els alts càrrecs del Govern de la Generalitat faran una contribució extraordinària a disminuir el dèficit anual de la Generalitat: no tindran paga extra.
Em sembla bé. Té valor d’exemple i de compromís amb el país i amb els qui ho passen malament, estan en atur o tenen risc de veure reduït el seu salari.
Només veig un però: que té el risc del populisme per part del qui ho proposa, que de cap manera és el propòsit, i , molt especialment, per part dels qui alimenten la brama de què els polítics s’embutxaquen els calers amb facilitat, de les quals poden prescindir, per tant. Com que el ronyó ja el tenen cobert, no és cap sacrifici.
També pel que pot suposar d’alimentar la fal·làcia que els polítics no s’afanyen el que guanyen, com a norma general. No es mereixen les retribucions que perceben, pensen alguns. Per tant, ja està bé que els retallin la paga. Anem amb compte!
El cert és que la situació és compromesa i que paga la pena fer un esforç per ajudar al sanejament imprescindible de les finances públiques.
Cal evitar reclamar amb entusiasme i sense cap reflexió l’extensió a tots els empleats públics de la mateixa recepta. En la funció pública hi ha persones, poques relativament, que tenen un bon sou, justificadament, segur, però n’hi ha molts i molts que no el tenen tan bo, i són la majoria.
És ben cert, que els funcionaris tenen la feina garantida, però també és cert que les seves retribucions han baixat força en termes reals d’un temps ençà.
Desconec en què acabarà tot plegat, però és importantíssim ponderar degudament les situacions particulars i evitar aplicar regles de caràcter general, si es pot.
Insisteixo, si es pot. I sempre, amb diàleg.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona reflexió i encertada.
Salutacions
No només és més populista que altra cosa, tot i que segurament ho fan pressionats per lo de les retallades i com donar un “exemple”, pero el problema és més de fons, ja que NO és a la paga extra a què renuncies, sinó a un dels sous mensuals. M’explico.
Tot i que tenir una paga doble per Nadal prové de l’aquitança/bufanda o com volgueu dir-li que donava l’empresa als seus treballadors a final d’any, ja fa molt temps que forma part del sou. Un treballador negocia amb l’empresa un sou brut ANUAL i també es negocia amb quantes pagues la cobrarà. Aquí la gran majoria de gent negocia 14 pagues, quatre de les quals es paguen en dos mesos. Per tant NO és una paga EXTRA sinó una MESADA DOBLE, que és completament diferent. Per tant, si no et paguen la paga doble de Nadal t’estan treien diners del sou.
Per fer-ho gràfic, jo negocio que cobraré 28.000 € bruts l’any en 14 pagues. Cada més cobraré 2.000 euros i el juny i el desembre en cobraré 4.000. Si al desembre et treuen la “paga doble” al final de l’any hauré cobrat 26.000 euros. El problema no és “només” que a la pràctica representa un 7% menys del sou, sinó si l’any que ve cobraràs 28.000 euros l’any o 26.000, ja que el sou es negocia any a any a partir del sou de l’any anterior. I això, que a mi em sembla molt senzill, encara no sembla haver entrat en la mentalitat de la gent, que parla de paga extra o paga de Nadal com si fos una aquitança o un extra.
Quant a les reflexions del blog, també hi estic d’acord.
Potser que comencem a canviar com ho entenem tot no? i això també inclou canviar el llenguatge i NO parlar de paga extra, com a molt “doble” o si no, negociar 12 pagues i oblidar-se de les dobles, si és que això representa un problema de liquiditat per a les empreses. I queés, al cap i ala fí, el que fa la majoria de països.
Ni la de Nadal, ni la de Julio, ambdues dues fos.
És una herència franquista.