Per si les paraules dels balls se les endú el vent. Odio l’Albert Pla, “el Jueves” i la gent que es disfressa de Halloween per Tots Sants i la Castanyada.
Fa just cinquanta anys la nostra tradició era molt semblant a la del “Halloween”. Les carabasses eren d’un us tant comú com les castanyes i altres fruits de tardor, el anar a trucar a les portes “ma morta, truca a la porta” era habitual en els pobles on la foscor dels carrers feia por, i el culte als avantpassats morts era el costum de cada casa molt més enllà de la comercialització de la por. Aquest intent d’anar contra el “Halloween” es també un intent d’anar contra les nostres pròpies tradicions.
En la tasca de recuperació i difusió massiva dels costums propis, després del franquisme, la petjada modernitzadora va fer perdre part del contingut essencial de la nostra festa. L’afany laicista per desvincular totalment la celebració “gastronòmica” de la dia dels difunts i del Tots Sants, i el menyspreu (en nom de la modernitat i la ciència) per rituals que pervivien en el món rural, va buidar la celebració de la castanyada de tot referent a la mort.
El soroll de la pol·lèmica entre la celebració autòctona i la forània no deixa escoltar la buidor en referents que la propicia, ni deixa endinsar-se en el coneixement. Saber d’on neixen els símbols i costums que arrosseguem i entendre què els ha transformat al llarg de la història, amb els canvis introduïts per les diferents creences i religions, els diferents territoris on s’ha expandit, etc.
A mi l’Albert Pla no em cau ni bé ni malament. Algunes de les seves cançons m’agraden. Tinc el dubte si és boig o es fa al boig. “El jueves” no m’agrada, però està bé que es fotin amb la Casa Real Española sense manies: una altra cosa és que aquesta sigui la seva única raó d’existir. Quant al Halloween, molt trist.
Fa just cinquanta anys la nostra tradició era molt semblant a la del “Halloween”.
Les carabasses eren d’un us tant comú com les castanyes i altres fruits de tardor, el anar a trucar a les portes “ma morta, truca a la porta” era habitual en els pobles on la foscor dels carrers feia por, i el culte als avantpassats morts era el costum de cada casa molt més enllà de la comercialització de la por.
Aquest intent d’anar contra el “Halloween” es també un intent d’anar contra les nostres pròpies tradicions.
En la tasca de recuperació i difusió massiva dels costums propis, després del franquisme, la petjada modernitzadora va fer perdre part del contingut essencial de la nostra festa. L’afany laicista per desvincular totalment la celebració “gastronòmica” de la dia dels difunts i del Tots Sants, i el menyspreu (en nom de la modernitat i la ciència) per rituals que pervivien en el món rural, va buidar la celebració de la castanyada de tot referent a la mort.
El soroll de la pol·lèmica entre la celebració autòctona i la forània no deixa escoltar la buidor en referents que la propicia, ni deixa endinsar-se en el coneixement. Saber d’on neixen els símbols i costums que arrosseguem i entendre què els ha transformat al llarg de la història, amb els canvis introduïts per les diferents creences i religions, els diferents territoris on s’ha expandit, etc.
Carles,
per què odies tan a l’Albert Pla? Teniu moltes coses en comú: músics, sabadellencs il·lustres i exiliats de la ciutat de color gris.
Canta en castellà en ocasions, sí, és cert. Té, però, cançons boniques quan les dedica a la quitxalla.
Bé, explica-m’ho i potser descobreix-ho que tens bones raons.
… abraçades des de la ciutat lletja però plena de gent intel·ligent!
Belda,saps qui és el Maudili Prieto? Et deixo l´article pero té una web que és basca a Catalunya desmarcada de tots http://orain.blogia.com/2009/110701-usted-me-cansa.-como-definir-a-los-socialistas-.php
De lo de l’Albert Pla se’n diu autoodi. Hi ha a qui li dóna plaer llepar l’escrot de l’ocupant.
A mi l’Albert Pla no em cau ni bé ni malament. Algunes de les seves cançons m’agraden. Tinc el dubte si és boig o es fa al boig. “El jueves” no m’agrada, però està bé que es fotin amb la Casa Real Española sense manies: una altra cosa és que aquesta sigui la seva única raó d’existir. Quant al Halloween, molt trist.