La militarització de les relacions laborals, de la
societat civil, mai no resol res. Simplement, intimida, fica la por al cos i
reprimeix, però el conflicte subsisteix. La situació actual d’estat d’alarma a
l’Estat espanyol és alarmant. És alarmant que la Constitució dita
democràtica tingui previst, en diversos articles, el pas fàcil del control del
poder a l’Exèrcit i, més encara, quan es tracta d’un exèrcit que té la incerta
glòria d’haver executat, mitjançant il·legítims consells de guerra, a milers i
milers de ciutadans, en una repressió brutal i a sang freda, que no s’ha donat
en cap altre exèrcit europeu sobre la pròpia població civil. Encara és l’hora
que hagin rectificat i cantat el mea
culpa sobre la mort de Companys, Peset, Darder, Gómez Serrano… i tants
d’altres ciutadans republicans assassinats.
És aquest exèrcit, hereu i continuador d’aquell de
Franco, que no vol fer públics ni que es coneguin els centenars de milers de
sumaris de la seva repressió, a qui la Constitució espanyola i, avui, també el govern
espanyol, encomana la missió tutelar i salvadora de la democràcia en temps de
crisi. Quin sarcasme! Quina poca vergonya! Els conflictes laborals i civils,
per greus que siguin, s’han d’abordar i resoldre, en un estat democràtic, des
de dintre de la mateixa societat civil, amb actuacions polítiques i no
militars.
El govern espanyol del PSOE vol fer creure al poble
que els militars són la solució en temps de crisi. Segons aquesta línia mental
i argumental, d’aquí a justificar que la situació de desordre del 1936 era
insostenible i feia necessària l’actuació de l’Exèrcit només hi ha un pas.
D’altra banda, el PP, que havia atiat la plantada dels controladors per fer trontollar
el govern de l’Estat, aviat ha recollit veles, s’ha posat del costat de
l’Exèrcit i ha reconegut, amb satisfacció, una vegada més, que el PSOE estava
fent la seva política (del PP).
L’Exèrcit, en un estat de dret, només hauria
d’intervenir internament per ajudar la població, sota comandament civil, en
casos de terratrèmols, inundacions, grans incendis, etc., i sense substituir
cap organisme democràticament constituït.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Convé recordar a tothom que la democràcia espanyola en particular té en l’exèrcit la seva pota menys democràtica, per més que vulguin maquillar-ho de constitució, estat de dret i altres falòrnies. Per tant convé que els partits i sobretot els que tenen altaveu al Parlament (com és el cas de SI) denuncïin alt i clar aquesta amenaça i avís per a navegants catalans agosarats.
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6309
És lamentable el desconeiximent general de la gent respecte els controladors aeris. El govern espanyol cou alguna cosa que encara no sabem que és. Fa mes d’un any que l’assetjament als controladors es constant, les tecniques feixistes com mai abans cap govern havia fet servir des que el general va morir.
És parla de sous per tal de buscar el linxament dels treballadors. Els drets laborals han estat violats per un govern de caire dictatorial i feixista. Cal que algù vullga coneixer i difondre la realitat.
Al col.lectiu de controladors aeris, n’hi ha d’arreu els PPCC, de totes les ideologies i fins i tot independentistes.
Cal dir NO al ESTADO DE ALARMA del govern espanyol