ELS BASCOS, ESPANYA I CATALUNYA
“De las cocinas nacionales, la vasca es, sin duda, la más rica y variada. Además, de todas las regiones de España donde se sabe más de cocina, es en las provincias Vascongadas donde se dedica al disfrute de la buenas mesa más entusiasta atención”.
Aquest text no està escrit per un qualsevol, sinó per un personatge important del règim de Franco, Francisco Moreno de Herrera, Marquès de los Andes, militar i un dels protagonistes del cop d´estat feixista.
Però a la vegada una persona molt culta i viatjada i que ha escrit alguns dels més interessants textos de gastronomia des del diari “ABC” . No seré pas jo qui llevaré els mèrits enormes de la cuina basca- sobretot pel seu amor a la irreprotxable qualitat de les primeres matèries i la seva honradesa, però si alguna cosa no té la cuina basco-navarresa (terma que el susdit escriptor empra…us imagineu un personatge així parlant dels Països Catalans?), però ho és tot menys imaginativa. Aquest adjectiu, si de cas, s´escau com a cap altra cuina europea, a la cuina catalana, que ha estat capaç de crear un estil com el “mar i muntanya” realment únic al món. Però el problema d’ Espanya i dels espanyols- fins i tot els cultes- amb Catalunya és el seu profund desconeixement, també de la cuina: desconeixement groller de les fonts bibliogràfiques històriques- que són les primeres d’ Europa-, i una espessa ignorància del que és la cuina catalana, dels seus productes i plats. Ignorància, mala fe, inveterada catalonofòbia? Potser tot plegat.
En canvi, el espanyols estimen els bascos i, el que és més important, els consideren i els respecten i, naturalment, ells es deixen estimar rient-li sovint les gràcies a Espanya… però sense renunciar mai a ser bascos. Euskalherria i Castella naixen al mateix temps, comparteixen codis lingüístics i fonètica..mentre que, d’entrada els catalans ja cauen malament pel seu accent matusser. S’ agraden perquè els dos pobles es consideren nobles i poden usar la violència, mentre que els catalans són vistos com a femenins, pactistes, covards, fenicis i botiguers, i, a més “ens ofega l´estètica”, com dir l´eximi basco-espanyol Unamuno. I els bascos, respecte de Catalunya, senzillament, en passen; si més no , van a la seva. Som uns ingenus, això si!
Els bascos ho han aconseguit projectar internacionalment la seva cuina com a cuina basca- i han aconseguit d’ Espanya el finançament milonari d’ un centre internacional de difusió de la cuina basca (Basque Culinary Center). Això és inimaginable a Catalunya. Primer, per culpa nostra, perquè no sabem ni negociar, i el nostres successius governs han perdut el temps amb la “tonteria” de la dieta mediterrània, i fer-nos respectar, i segonament, pel que dèiem més amunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre la cuina catalana, altres coses que la fan una mica diferent és la barrega de dolç i salat, i el fet que hi hagi plats, en particular els estofats, on s’hi posi xocolata, cosa que no sé si fa ningu més, excepte potser a les cuines d’Amèrica, on si més no, potser hi posen cacau.
La resta hi estic d’acord. Ara que, això de la dieta mediterrània no s’ho han inventat els espanyols. De fet, els espanyols són tan arrogants que no entenen que cal fer-se conèixer al món. Així, a pocs llocs se sap que els millors olis d’oliva són d’Espanya (ja siguin d’Andalusia o Catalunya) o que Espanya és terra de vins. Tot el que es coneix al món és el que van explicar els anglesos quan van començar a estiuejar al sud d’Espanya als anys 30. Ja ho sabeu, allò de toros, sangria i flamenc. I cap govern espanyol ha fet res per fer màrqueting dels seus productes, ja sigui fruit de la cultura o senzillament els seus productes naturals com les taronges o els melons (que ja sé que són valencians, però aqeusta no és la rao) o el vi i l’oli.
Sobre els catalans i com no ens sabem vendre, totalment d’acord. És un problema, al meu entendre, de baixa autoestima, sempre ens fa por dir que som catalans, “no fos cas..” però el problema és que no volem reconèixer, 1er, que som diferents i 2on que els espanyols ens vn a la contra. I així ens va.