Ahir els diaris ens informaven de que el President Montilla havia insistit, en una reunió amb els diputats i senadors socialistes, en la importància d’aconseguir un bon sistema de finançament per a Catalunya i en què un fracàs en la negociació amb l’Estat podia posar en crisi la “fortalesa del pacte constitucional”.
Al mateix temps, el President Pujol ens oferia una entrevista (1, 2, 3) al diari Avui, en la que deia moltes coses, la majoria d’un gran interés, i d’entre les que en voldria destacar algunes: “el país ha de dir prou a l’engany i al perjudici sistemàtic”; “els diners són molt importants però encara és més necessari recuperar la seriositat”.
Pel que fa al finançament deixava molt clar que en aquest moment és fonamental i imprescindible la combinació de la unitat amb la fermesa i també la implicació del conjunt de la societat. I en aquest sentit hi deia: “el front comú és una arma de defensa, però a més hi ha d’haver una reacció col.lectiva de país”; “ens convé més un no-acord que un mal acord”.
Avui mateix, el Vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluis Carod-Rovira, insisteix en la mateixa línia també en una entrevista (1, 2) al diari Avui, dient-nos al referir-se a la negociació del nou sistema de finançament, entre altres temes d’interés, que: “ara la prioritat d’ERC és que Catalunya tingui el millor finançament possible d’acord amb la legalitat vigent (l’Estatut)”; o bé, “Catalunya només és forta quan va unida. El poble castigarà qui trenqui la unitat i busqui solucions unilaterals pel seu compte”.
Aquesta és la posició que ha defensat ERC des del primer moment: unitat, fermesa i mobilització de la societat. I estic content de la coincidència, en una gran part, amb els arguments que vaig desenvolupar abans de l’estiu en un article i en una entrada al bloc què es titulaven justament així: “Unitat i fermesa”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!