Ahir dissabte el Dossier Econòmic em va publicar un article, que reprodueixo sencer en el text del post.
Sovint, es fa molt èmfasi en què el desenvolupament de les polítiques socials fan imprescindible una millora substancial del finançament de Catalunya. En què el manteniment de la societat del benestar només és possible amb un finançament just pel nostre país. I és cert. Tanmateix, és –com a mínim- igualment cert que la millora de la productivitat i la competitivitat de les empreses del país, de l’economia productiva de Catalunya, requereixen també aquesta millora significativa i justa del finançament de la Generalitat.
No es pot oblidar que la societat del benestar, que les polítiques socials, signifiquen una certa redistribució de la riquesa i de la renda creades en una societat determinada. Per tant, és necessària i imprescindible la creació de renda i riquesa primer per a poder redistribuir-les després. La renda i la riquesa es creen amb la combinació dels factors productius que dona lloc a la producció de béns i serveis. I a les nostres economies aquesta producció s’organitza fonamentalment a partir de les empreses. És crucial, doncs, donar suport i facilitar la millora de la productivitat i de la competitivitat de l’activitat empresarial, per a que les empreses creixin i creïn cada cop més renda, més riquesa i més llocs de treball.
Per tant, aconseguir un bon acord de finançament per a Catalunya és fonamental pel país perquè també ho és per a les empreses catalanes. I viceversa. Les empreses necessiten un entorn adequat per a millorar la seva productivitat i la seva competitivitat en un mon cada cop més global. I la Generalitat ha de contribuir a crear aquest entorn, amb una política no intervencionista, sinó facilitadora i de suport a l’activitat empresarial. És a dir, ha de poder invertir adequadament en les infraestructures, equipaments i serveis necessaris per a facilitar: la innovació, la R+D+i i la transferència de tecnologia; la internacionalització i l’atracció de projectes i inversions estratègics; el desenvolupament dels clústers; la consecució d’unes estructures empresarials òptimes; la formació i la gestió adequada del capital humà; el desenvolupament de la emprenedoria; l’adequada i necessària gestió de l’oferta de sòl i sostre per a activitats productives; l’oferta convenient en telecomunicacions i energia; la facilitació del transport i la mobilitat; la simplificació administrativa i la facilitació en la creació de noves empreses; la desregulació i l’augment de la competència en els mercats de productes; l’adequat finançament de les empreses, especialment de les PIMEs; etc.. Per poder aconseguir tot això, òbviament, es requereix un bon acord de finançament per a Catalunya, el finançament que ens cal i necessitem, el que és de justícia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!