Dues ratlles

Quan el juny del 2010 10 magistrats van declarar inconstitucionals 14 articles del Nou Estatut, i en van reinterpretar 27 més, algunes veus van pretendre fer creure a la gent que les afectacions sobre Catalunya eren mínimes. O no sabien de què parlaven, o directament actuaven de mala fe.

Aquests dies que la #Wertgonya de la LOMCE torna a intentar un escac al català, les conseqüències nefastes de la sentència contra l’Estatut tornen a fer-se evidents. Quina legalitat pot esgrimir Catalunya, si el Constitucional va retallar el català com a idioma preferent de l’administració i els mitjans? El TC va deixar clar que el castellà també podia ser llengua vehicular; va obrir la porta a qüestionar el model d’immersió lingüística.

Amb la legalitat espanyola a la mà, doncs, un alumne català té dret (sic) a sortir de l’escola sense conèixer la llengua del país. A diferència del castellà, que és un deure, el català només és un dret. I a partir d’aquí, TC dixit, qualsevol ciutadà que manifesti no saber el català pot obviar les comunicacions de l’administració en aquesta llengua.

A més, el PSOE no va complir mai la promesa de Zapatero de recuperar les competències retallades a través de lleis orgàniques. L’Estatut, que s’havia venut com l’eina que havia d’ampliar i protegir l’autogovern català, s’ha convertit, un cop retallat, en la millor eina per espanyolitzar Catalunya, començant per l’escola.

Volen dividir el país en comunitats lingüístiques. Impedir-ho és el repte.

Segueix a @joanbotta