SENSACIONS

Soyez propres!! Sigues net !! deien els rètols a França fa anys. Aquí no ho hem entès. Hem decidit que la neteja no és responsabilitat dels ciutadans, és responsabilitat d’uns serveis públics que no sembla que paguem entre tots. El que és públic no val res, és de franc, no és de ningú i no mereix cap respecte. Embruta, que ja es netejarà. Però no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.

Un exemple paradigmàtic és la platja de Barcelona la nit de sant Joan. La gent va de de revetlla, i omplen de brutícia la platja. Però no una mica. Hi deixen tones i tones de deixalles (que primer han portat, quan encara no eren deixalles). I calen brigades de neteja especials per deixar neta la platja, amb la guardia urbana facilitant la seva actuació. I a més ho han de pagar els veïns. Perquè? Si la gent es porca, que paguin per accedir a la festa, pagant-ne ells la neteja posterior. Pagar entre tots no és solidaritat, és una presa de pèl.

En aquesta ciutat tenim un problema important amb la neteja. La ciutat es veu bruta, deixada. Els plans de xoc posats en marxa no donen l’abast. I és un problema que té múltiples causes. Poca eficàcia de l’empresa, massa incivisme i poc control i persecució… I això que la gestió del servei es fa a través d’una empresa municipal. La gestió municipal no sempre és sinònim de bon servei. En parlava en Salvador Cardús al diari de Terrassa.

Molts dels entorns del contenidors de residus (siguin de paper, de vidre, envasos, matèria orgànica o de resta) estan fets un fàstic. I tant és perquè els ciutadans deixen la brossa fora dels contenidors quan els troben plens, com perquè amb la recollida buiden el contenidor però no es neteja l’entorn del contenidors, com perquè hi ha qui remena contenidors buscant ferralla i no endreça el que remena.

Aquesta presència de deixalles a les voreres, a més, crea un problema afegit, la dificultat de pas de persones per les voreres. I no parlem de si intentes passar anant en cadira de rodes, portant un cotxet o un carretó d’anar a comprar.

Em sorprèn encara la quantitat de brutícia que generen els actes en l’espai públic. Hem de millorar molt la gestió d’aquests espais, tant el civisme (els papers no van a terra, van a la butxaca i es llencen després a casa) com incrementar els punts de recollida quan sigui possible. Al carrer, veure un grup d’escolars esmorzant encara vol dir que quan marxin  es  podrà seguir el rastre de les deixalles abandonades…

El problema no el resoldrem només apujant les taxes de la neteja i recollida de residus, ni només reduint l’incivisme, ni només millorant la gestió de l’empresa municipal… cal la suma de totes les accions esmentades i cal, sobretot, que tots ens creiem que som copropietaris de l’espai públic i per tant que la seva neteja, que el seu manteniment, que la seva conservació és també cosa nostra (i al capdevall de la nostra butxaca).

Terrassa, vint-i-set d’octubre de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!