SENSACIONS
de Joan Pont i Montaner
La darrera moda politico-lingüística és la de “tendir” ponts enlloc d’estendre’ls. Cada vegada que sento o llegeixo trepitjades al català com aquesta em fan molt de mal les orelles. I no és per ser especialment primmirat, de ben segur que jo tampoc m’escapo de fer alguna barrabassada amb la llengua, és perquè els mitjans de comunicació on ho sento haurien de ser curosos i mimar la llengua que utilitzen.
Una carta al Diari de Terrassa del 18 març feia referència a l’expressió literal d’aixecar “ampolles” enlloc d’ aixecar polseguera feta a la televisió. No es van molestar ni a traduir les ampolles per butllofes. Aquell dia el servei d’assessorament lingüístic deuria fer festa. No m’he pogut estar de fer una altra carta en el mateix sentit.
Expressions com “per suposat” enlloc de per descomptat, “partit bissagra” enlloc de partit frontissa, “està” enlloc de hi és (o l’us de formes del verb estar per substituir el verb ser), “guanyar a domicili” enlloc de guanyar fora de casa… són expressions que se senten habitualment als mitjans en llengua catalana. I denoten una falta de correctors (o massa vacances). El calc d’expressions i estructures del castellà enlloc de reduir-se augmenta, i perdem riquesa lèxica (tenim atur però sempre són parats, tot és gratis mai gratuït) els periodistes i comunicadors del país haurien de ser conscients del mal que estan fent a la llengua.
Ahir a la nit encara en vaig sentir una altra frase genial, fruit d’aquest xip de castellà mal traduït: ser “arma de doble fil” enlloc de ser eina de dos talls. Cada dia aprens una barrabassada nova, un maltracte més.
La immersió lingüística ha estès el català a tota la societat, si, però també l’ha banalitzat. Hem fet un català lleuger, light, i hem perdut rigor, hem perdut riquesa en l’ús de la llengua. Donem per bona qualsevol paraula o terme que s’assembli a la forma castellana del mot per davant del mot català més genuí. I per sort quan manllevem paraules de l’anglès és nota i pode dir que són anglicismes.
Us remeto a algun altre apunt meu fet sobre la llengua:
Terrassa, 19 de març de 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!