SENSACIONS

Diumenge passat va ser estrany, per primer cop vaig guanyar en unes eleccions. Jo, que m’he passat la vida votant opcions d’esquerra, opcions independentistes, i mai havia aconseguit gaire bons resultats… I malgrat això no estic especialment content. Em pregunto, encara ara, si és una tria que ens ajudarà a millorar la salut ètica del país i fer-lo menys desigual o encara cal ser més radical.

La baixa participació dels catalans ha estat una decepció important per mi. Potser hi tenia massa esperances, però esperava que la participació marqués una clara diferència entre Catalunya i la resta d’Europa, inclòs l’estat espanyol. Havíem de demostrar que volíem votar, que crèiem en les urnes com a solució dels conflictes. Estava convençut que faríem una exhibició democràtica perquè tothom s’adonés que estem compromesos amb la UE i que reclamem votar per triar què volem ser.

Si ho mirem en termes sobiranistes, i més enllà de la primera victòria d’Esquerra després de tantes dècades, ho trobo encara més descoratjador. A jutjar pels resultats de diumenge poc més de la meitat dels catalans voldríem la independència.

Un segon focus d’atenció ha estat, aquesta setmana, els greus aldarulls viscuts al barri de Sants a Barcelona. I hi ha moltes coses a dir.  En primer lloc no podem acceptar la violència. Ni com a resposta a l’ús de la força, ni com a element de pressió, ni com a element de xantatge, ni com a element de negociació. La violència mai no és acceptable.

N’hi uns quants que protesten pacíficament per un desallotjament inoportú i fet amb poca cura per l’Ajuntament. Tot i les sentències judicials, potser no era el millor moment per executar-lo, no després de 17 anys. I la violència és dels grups d’incontrolats antisistema, de la qual se n’aprofiten la gent de can Vies. Un portaveu de can Vies que es fa anomenar Pau Guerra justifica la violència al carrer per que en realitat és una resposta a la violència de veritat, la violència dels altres, de les institucions, que ens deixin en pau deia, ja ens ho farem nosaltres. Els representants elegits a les urnes no valen, no tenen cap credibilitat.

La societat actual és molt complex. Vivim una situació social molt complicada, amb una crisi brutal, amb més d’un 50% d’atur juvenil, molta gent gran també aturada o patint per conservar la feina, qualsevol espurna pot fer saltar la convivència. Recordeu les protestes de les banlieue a París?

Per no parlar de les lectures que es fan en relació al procés independentista, a la mà negra del poder espanyol, dels policies portats el ministre del ram, dels interessos per malmetre la imatge dels mossos, l’alcalde ha vist qüestionada la seva autoritat, seus de partits sobiranistes que han estat atacades pels irascibles escamots anticapitalistes… vaja, un moment lamentable.

 Només el pas del temps en dirà cap on anem. Per cert, acaba d’abdicar el rei. Visca la República, que també arribarà.

Terrassa, 2 de juny de 2014