De res, massa

Dino en el menjador principal d’un històric hotel de la costa. Estic instal.lat proper a una obertura amb vista a una terrassa on també hi ha taules parades. Acaba de marxar una família de comensals i una cambrera s’apressa a desparar la taula i a tornar-la a guarnir, per poder seguir donant dinars. Mentre espero el segon plat, contemplo la maniobra.

Estén les tovalles de roba, disposa els tovallons i comença a repartir plats i copes. En el moment de situar un platet auxiliar per al pa, s’adona d’alguna imperfecció. Potser un xic de pols, tal vegada una gota d’aigua mal eixugada. Com aquell que es neteja les ulleres amb la corbata, no dubta a sostenir el platet amb una mà i fregar-lo amb energia contra la brusa que li cobreix el pit, a l’alçada exacta de la mamella dreta.