De res, massa

El quart trimestre de 2009 als diaris hi apareixia una proposta financera inquietant. La pintoresca i no menys inquietant família Ruíz-Mateos provava d’aconseguir fons per al seu conglomerat empresarial del sector alimentari a través d’unes emissions de pagarés que s’oferien a tipus extraordinàriament alts. Com a ganxo publicitaven els béns que, pretesament, havien de garantir la solvència del paper posat en circulació. Es tractava de litres i litres, bótes i bótes de brandy de Xerès que, segons ells, tenia un valor incalculable. Fins i tot aquest modest bloc va fer-se ressò de la proposició i del risc etílic que tot se n’anés en orris.

Com que la carn és dèbil, molts inversors van confiar els seus estalvis al grup de l’hexàgon i l’abella i -no podia ser d’altra manera- van perdre bous i esquelles. Avui la premsa es fa ressò de la condemna imposada per un tribunal mercantil de Madrid als responsables d’aquelles operacions.

És desitjable i convé esperar que d’aquelles formidables existències de brandy els en quedin unes ampolles disponibles. Que no s’hagi evaporat tot i que, davant d’aquest mal trago, sempre els quedi el recurs de beure per oblidar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!