De res, massa

Els divendres La Vanguardia treu un suplement a les comarques de Girona que és especialment seguit i ben valorat. Hi intervenen firmes prou reconegudes com ara Joaquim Roglan, Sílvia Oller, Oriol Ponsatí-Murlà, Ramon Iglesias, Jaume Fabre, entre d’altres periodistes que aconsegueixen donar una personalitat local –ben entesa!- i un accent gironí marcat a aquests pocs fulls setmanals del diari dels Godó.

M’agraden especialment els Contes de carrer que Gerard Bagué hi publica divendres rere divendres, incansable, i els articles amb vocació monogràfica breu que a cada número hi figuren. En aquesta ocasió Judit Pujadó va anunciar-me que pensava fer un recull sumari de publicacions locals de les comarques, aquelles revistes semanals, mensuals, trimestrals… que solen ser presents a cada poble o vila, editades i redactades  per colles de lletraferits, generalment amb el suport del municipi corresponent. Va dir-me que comptava amb Parlem de Sarrià –gràcies per la confiança!- on mirem de treure cada tres mesos una revista que tingui cara i ulls, contingut i solidesa. Tal com deia dos apunts més avall, al reportatge hi figura una grandiosa foto presa dissabte passat a la tarda per la gran Inma Sáenz de Baranda, reportera gràfica del diari: tota una garantia de criteri i tècnica fotogràfica, a anys llum de la modesta imatge que havia pres jo dies enrere. Hi sortim els membres del consell de redacció i fem bona cara. Hem quedat guapos i avui, en obrir el diari, no hem pogut dissimular una ganyota de satisfacció. Vénen temps difícils per a la premsa local modesta, voluntària i amb legítimes ambicions. Sortir a La Vanguardia és un copet al muscle sempre benvingut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!