De res, massa

Confesso que no havia sentit mai a parlar d’Olafur Eliasson fins que el president de la Fundació Caixa Girona, Arcadi Calzada, va anunciar l’exposició que es pot veure fins al 14 de setembre a la Fontana d’Or.

Olafur Eliasson, mig danès mig islandès, exposa a Girona la meitat de l’exposició La naturalesa de les coses. L’altra meitat es pot visitar a Barcelona, a la Fundació Miró, institució que li atorgà el Premi Joan Miró 2007. A les sales gironines s’hi presenten una cinquantena d’obres : fotografies, fotogravats, objectes escultòrics lluminosos, projeccions i instal·lacions que juguen amb el color i la llum.

Afirma la crítica que estem davant un personatge que s’ha convertit en la referència fonamental de la cartellera artística internacional, que la seva creació obre noves vies en les tendències actuals. Que el seu constant esperit d’innovació i d’investigació representa un punt i a part en el camí recorregut fins ara en la història de l’art. Actualment té instal·lades a Nova York quatre grans recreacions de catarates – projecte d’enginyeria monumental – i fa uns anys va presentar a la Tate Modern de Londres The weather project, un muntatge lluminós que representava un immens sol crepuscular, que va acabar  fins i tot penjat a YouTube. Les peces que presenta a Girona es poden considerar de petit format. Però essent-hi al davant (escultures lluminoses, projectors, dispositius que es poden manipular …) no puc deixar de pensar en les maquetes i reproduccions de ginys de Leonardo que vam poder veure fa un mes i mig a Vinci.

Olafur Eliasson. Un Leonardo da Vinci del segle XXI ?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!