El dret del consum des de Girona

No ho puc aguntar més, els somio a les nits… se m’apareixen pujant per la façana d’un edifici de vint plantes com a mínim tots cantant en dialecte xinès de la comarca de Xuandinzong: Shani shana shani shanará…. és a dir, traduït i d’acord amb les meves àmplies i vastes coneixençes del xinès mandarí – no us equivoqueu no estic parlant del flan chino el Mandarín que fan a Alacant -, Bon Nadal i Feliç any nou. Em desperto corprès, obro el llum – cosa que el fa mal perquè cada vegada que ho faig estic pagant als amics d’Endesa –  i miro al meu voltant per veure si he estat atacat per la massa de pares Noels. Però no… em tranquil·litzo i veig que ha estat un malson. Em vesteixo i obro la persiana – per cert, un invent que al nord d’Europa no han assimilat i que els siuta abans de la romanització – i ahhhhh…. els veig per tot arreu! No era un somni no… totes les façanes de Catalunya n’estan plenes! Miro a la dreta i a l’esquerra i pateixo un espasme i un calfred, sí… és una plaga i crec que, indefectiblement, caldrà començar a fumigar. M’entra pànic, m’imagino tots els pares Noels junts cantant: Shani shaná shani shanará en versió montillera amb l’acompanyament de la Rumba y sus rumberos del Prá de Yobregá juntament amb la Margaritas Alvares i en Sabater – per alguns conegut com Zapatero – posant grèvol – per cert, recollit il·legalment de les muntanyes de Montserrat – a un arboç  del parc de la Jubilació – conegut per aquells móns de Déu com el Retiro -. No puc més m’entren visions apocalíptiques d’en Raxoy – no era de Galícia? – com a president del Govern central i en Aceps – conegut com Acebes – i en Saplana – aquest ja no necessita traducció perquè parla un valencià molt fluïd – com a ministre de Guerra i cap de la Inquisició respectivament. Cordons – noteu que no he dit collons… ui ja ho he dit… – em sembla que he begut massa Cola-cao abans de sortir de casa.