A la ciutat de Girona, fa uns anys, es van substituir els antics rètols orientadors que indiquen com s’ha d’anar a diversos llocs o indrets importants de la ciutat o les direccions que cal prendre per tal d’accedir als eixos viaris més importants, és a dir: el camí de carros -els mateixos que fan servir a la masia de 1907- anomenat N-II i que segons els de Madrit es diu autovia A-2 (!!); l’atracament a mà armada – ups!! volia dir l’atracament a mà de peatge- de l’AP-7; la carretera comarcal -jo diria local- anomenada Eix Transversal, així com d’altres altres camins de carros, tartanes i estris semblants que apareixen semi-asfaltats i que, amb més o menys forats, permeten que el ciutadà pugui moure’s per aquest país de fireta. Així doncs, es van col·locar uns rètols de disseny molt bonics inspirats en els que es fan servir a les ciutats de les Gàl·lies. Ara bé, com sempre, de seguida, vaig captar que les il·lustres ments pensants escollides via sufragi universal, lliure, directe i secret no tenien clar els límits territorials de les terres de parla catalana, les quals, en principi, com a terres amb les quals tenim una vinculació més estreta, haurien d’estar senyalitzades. En efecte, quina fou la meva sorpresa a l’observar que els rètols indicaven: Figueres – França. Primer de tot, vaig pensar que com a bons catalans i per tant bons gestors de la despesa, havien optat per estalviar-se un bon grapat de plaques i, per tant, amb una sola ho havien indicat tot. Tot i això, vaig comprovar com aquest criteri només es feia servir per indicar la direcció cap a Figueres i França, de manera que la resta de poblacions o indrets mantenien una senyalització autònoma, és a dir, havien aconseguit la seva independència i tenien placa pròpia. En qualsevol cas, aquest criteri d’estalviar-se plaques fa que quan hom circula i observa l’indicador li entri el dubte de si Figueres és a França… Indicis de la probabilitat que aquest raonament fos certa n’hi ha si tenim en compte la situació precària i patètica en què es troben totes les infraestructures que depenen de l’estat i es troben des de l’Ebre cap amunt la qual cosa porta a pensar si a Madrit es pensen que això ja és França. Però, a banda d’això, el problema és més profund del què sembla… és normal un país on una ciutat que es troba a 90 quilòmetres de distància de Girona i en la qual -almenys abans- es parlava la mateixa llengua no tingui cap indicador que indiqui com s’hi ha d’anar? Tant diners hagués cosat haver posat l’indicatiu de Perpinyà? Costa d’entrendre-ho… tot i que com sempre acabo amb la mateixa conclusió: som un país de fireta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!