Ja sabem que l’Estat espanyol fa segles que ens pren el pèl i ens margina com si fossim la seva més bella colònia que, de fet, som. Moltes vegades penso i crec que molts hi estaran d’acord que hem esdevingut, després de la pèrdua de les colònies americanes i del pacífic, la nova gallina dels ous d’or de la metròpoli. Una gallina que sempre treu ous, els hi dóna escalfor perquè es converteixin en pollets i, quan estan a punt de néixer, són ràpidament trets i portats a Madrit perquè acabin treient el caparró a l’esplendor de la gran capital de l’Imperio. I, mentre ens prenen per la menjadora, els ous continuen i continuen essent robats sense que cap gall faci res per evitar-ho. I, mentrestant, la truita, amb els ous robats, es va fent més grossa i més grossa.
I és que els ous la metròpoli ens els ha pres amb tota mena de règims polítics: dictadures, dictablandes, repúbliques, monarquies, anarquies i, ara, en “democràcia”. Però això, sí, els ous sempre ens els han presos per la força o bé física o bé psicològica.
Però el més greu és que ara, en allò que la Constitució de les Espanyes anomena “monarquia parlamentària” hem passat un graó més. Mentre que a la resta de règims la ciutadania no tenia res a dir perquè li fotien un cop de porra que, jurídicament parlant, era del tot legítim perquè la normativa que servia de suport estructural al règim així ho permetia, ara hem anat molt més enllà, perquè amb una norma jurídica vinculant refrendada per la ciutadania de Catalunya en plena “democràcia” ja no són pas les ciutadans i ciutadanes que l’incompleixen sinó que és el mateix i propi Estat espanyol que, infringint els principis estructurals de l’estat de dret, se’l passa per la màniga, per no dir una expressió més grollera.
El salt és qualitatiu. Fins ara, i sempre així m’ho havien ensenyat, quan qualsevol estat imposava una norma sempre era la ciutadania que, fos com fos, intentava no complir-la i l’estat repressor actuava punitivament per fer-la complir. L’estat, però, no era tan babau, com per fer aprovar una norma que li imposava haver de complir amb determinats requisits davant de la ciutadania. Però, això ha canviat a l’Estat espanyol on una llei orgànica com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que obliga a l’Estat a complir-ne estrictament el seu contingut, ha passat a ser, en gran part, i especialment en el tema del finançament, paper mullat.
Aquesta és, sens dubte, la nova victòria de l’Estat espanyol, aconseguir desvirtuar l’estat de dret i convertir en paper mullat una norma fonamental de la seva estructura jurídica, sense que la ciutadania es pensi que se’ls està retallant allò que ells anomenen com a “democràcia”.
Una gran victòria que fa pensar que la gallina, pobreta, amb poc temps, ja no tindrà menjar a la menjadora ni pondrà ous perquè, a poc a poc, l’hauran matat de gana.
Hi haurà algun dia algun gall que impedeixi que li robin els ous a la gallina?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!