El dret del consum des de Girona

Que en té de raó el senyor Pujol quan diu que els catalans ens acabarem convertint al nostre propi país en una espècie de “mamífers en extinció”…

De fet, els catalanoparlants, per regla general, som espècies arbòrees a les quals se li han aplicat diversos insecticides verinosos amb la finalitat de fer-los matar la plaga de parlar i expressar-se en la seva pròpia llengua…

L’insecticida oficial, per als catalanoparlants que viuen a les Espanyes ha estat efectiu però no ha pogut matar l’arrel de manera que encara surten nens i nenes esgarriats que aprenen la llengua que els transmeten els seus progenitors. A França, l’insecticida fou més aviat mata-rates i la veritat és que se n’han sortit tan bé que no han hagut ni tan sols de tornar-ne a dispersar entre la població catalanoparlant. Ja sabem que en això, els francesos, en són especialistes… és a dir, l’insecticida es dispersa no mitjançant el cop de fusell – com han aplicat durant generacions a les Espanyes – sinó amb matarates “Eau de France” dispersada arreu pels mestres de la República.

Però, clar… hom sap que els alumnes una mica endarrerits s’apunten sempre allò que fan els alumnes avantatjats… i com no podia ser d’altra manera els hi copien, finalment, l’invent. Prou que les Espanyes han aplicat mata-rates, però cony, mira si són ineficients que encara no han pogut matar l’arrel. I és precisament aquí on vull arribar… ara que tenim una espècie de democràcia orgànica – en la qual ni tan sols ens han preguntat quin tipus de sistema polític volem – les diverses tècniques per a l’ús de l’insecticida “l’Eau d’Espagne” es disperen més que mai arreu del territori catalanoparlant.

El seu sistema és, sincerament, bo i, de fet, els hi va donant resultats. Primer de tot, varen fer veure que al País Valencià es parlava una llengua diferent a la catalana. Sobta veure que els que dispersen fragàncies d’insecticida “Eau d’Espagne” a les terres valencianes no parlen ni un borrall de català… i que a sobre fan tot el possible per evitar el redreçament de la llengua. Mentre ja han aconseguit fer-la desaparèixer de les grans ciutats i convertir-la en merament testimonial l’insecticida s’ha anat dispersant per terres catalanes i balears on amb més o menys farum ha anat calant.

Ja és pràcticament impossible que et serveixin un cafè en català a cap ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona. És impossible que et responguin en català en cap gran cadena de distribució comercial. És impossible comprar un diari que no sigui la còpia automàtica – ai ai ai, el Periódico i a sobre amb faltes – de la versió feta en una altra llengua. És impossible que et vengui un bitllet de transport públic en català. És impossible trobar una pel·lícula en la teva pròpia llengua. És impossible comprar un DVD amb versió catalana que no sigui per a nens i nenes. És impossible trobar, per defecte, un sistema operatiu en català en un ordinador. És impossible trobar un mòbil d’última generació en català. És impossible que el navegador del cotxe t’indiqui les direccions en la teva llengua. És impossible que l’empresa Iberia et faci els bitllets del vol en català. És impossible que si truques al servei tècnic de la teva operadora de telefonia t’atenguin en català. És impossible veure una televisió privada únicament en català i no el 8 TV que sembla una espècie de catanyol indesxifrable. És impossible que tots els anuncis de Televisió de Catalunya siguin en català. Hi ha tants impossibles que és, tal com diu la paraula, impossible difinir-los…

En definitiva, és impossible viure en català a la teva pròpia terra.

I ara em direu… això no es nou… això ja ho sabem des de fa temps… i què s’ha fet o s’està fent? Doncs ni més ni menys que posar ambientador que difunini una miqueta la pudor de matarates i la farum “d’Eau d’Espagne”. El mata-rates és bo, eficaç i a sobre finançat amb els impostos dels catalanoparlants…

I és que, tal com diu el senyor Pujol, cada cop som menys i aviat ens podrem comptar amb els dits de la maneta sinó és que abans ens hi han posat mata-rates Maxisuper al menjar per intentar aniquilar-nos abans que la farum “d’Eau d’Espagne” dispersa des de Madrit provoqui els efectes desitjats.

Aproximadament, als catalanoparlants, ens queden uns 50 anys de vida. Aprofiteu-los perquè els vostres néts ja només tindran la possibilitat de parlar la seva llengua a dins de casa seva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!