Josep M. Cervelló

No tinc massa simpatia per la Carme Chacón, i menys quan avui en la presentació com a nova ministra de defensa ( eufemisme d’allò que abans se’n deia Ministerio de la Guerra…) no ha oblidat el clàssic castrense: “gritad conmigo, Viva España, viva el Rey!”, que no sé si forma part només del protocol davant de militars o si també s’acaben així els actes dels ministerios d’educació, o d’igualtat, o d’indústria…

Però quan vaig sentir que uns militars, feliçment a la reserva, deien que el nomenament d’una dona, embarassada i a més catalana era un insult per a l’exèrcit, vaig tenir un sentiment lleugerament afectuós cap a la seva persona. És clar: una dona, portadora de vida i, a més catalana, és tot allò contrari a l’esperit militar espanyol més ranci. Els “novios de la muerte” i els d’”España servir hasta morir” escrit en grans dimensions sobre la muntanya de Talarn, al Pallars, i que deu ser l’únic missatge escrit visible des de satèl.lit en tot el territori català, defineixen tot el contrari a unes forces armades modernes, al servei del poble i respectuoses amb la pluralitat política, lingüística i nacional que haurien de servir ( i no cal que sigui “hasta morir”, només en horari de feina). Bé Carme, arremanga’t, recorda allò que vas dir en campanya electoral, que posaries els interessos de Catalunya per damunt de tot, i a veure si ens tornes aviat i sense hipoteques de banderes, Montjuïc. I, posats a demanar, també la caserna de Sant Boi, que ja cansa el tema.

Imatge: foto satèl.lit actual del Google Earth damunt l’acadèmia militar deTalarn