Josep M. Cervelló

A finals dels seixanta, a l?escola ens van fer fer un treball de camp sobre un tema de caire social, no era habitual en aquella època i un grup de tres o quatre companys ben intencionats i una mica creguts que anàvem de missions vam triar per tema les barriades barraquistes de la zona de Montjuic a Barcelona. En vam sortir esverats del que havíem vist, fins i tot l?estadi de Montjuic, aleshores pràcticament en desús, albergava, en els pasadissos de sota les grades, llargues fileres de barraques on vivia molta gent, com a la zona del Polvorí i altres al voltant de l?abocador d?escombraries que hi havia en aquella zona de la muntanya, tocant el cementiri. Vam anar a Càritas per demanar més informació i un jove capellà ens va recomanar un llibre: ?els altres catalans? i fins i tot vam poder conèixer el seu autor, en Paco Candel que ens va recomanar anar a Can Tunis. El resultat del treball, a part de la nota, va ser que vaig començar a freqüentar les JOC, joventuts obreres catòliques, i a adquirir una més gran consciència de classe que es va incrustar al meu catalanisme d?arrel com un tot indestriable. Era un rojo-separatista que anys més tard es comprometria en la lluita antifranquista dins de l’independentisme que reivindicava, ja als anys 70, la reunificació,l’alliberament nacional i el socialisme. He citat en algunes ocasions Candel en aquest bloc, ja que sempre l?he admirat. Ell va intuir, des dels inicis del fenòmen, un mateix propòsit, una unió d?interessos dels qui venien d?altres llocs a cercar un futur a Catalunya amb la societat que els acollia, reprimida, exhausta però viva, i que a poc a poc es fonia en un sol poble. No va ser fàcil, ni per uns ni per els altres, va haver injustícies i renúncies doloroses, va haver un paisatge físic, cultural i social que moria amb l?allau i en naixia un altre més caòtic, que necessitava  referents i que es basava en la generositat. Aquest país nou i per a tothom es va construir per contacte social, al si dels barris, els pobles, les fàbriques, els tallers, al si de les escoles i les asssociacions legals, alegals i clandestines. Mentre la burgesia acantonada als seus barris de classe alta parlava en castellà que feia més fi, les classes populars catalanes al Baix Llobregat o als barris populars de Barcelona no havien abandonat la seva llengua i la parlaven en condicions d?igualtat amb els nous veins i els transmetien l?amor per la nostra cultura prohibida, això ha fet que avui molts fills d?aquella massiva immigració parlin català i se sentin plenament catalans, que segueixin parlant castellà amb els pares però que parlin català amb els seus fills. En Paco Candel, que ens acaba de deixar, va encertar plenament: els uns i ?els altres? som catalans.