Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Dia de l’Arbre i sequera
Malgrat aquesta bona pluja que està caient des d’ahir sabeu que estem en fase d’excepcionalitat pel que fa a la llarga sequera que estem patint, d’altra banda res d’extraordinari en el nostre clima. A la festa de l’arbre que vam celebrar dissabte, amb una gran participació de gent gran i menuda no vam poder fer noves plantacions d’arbres a la zona que es recupera del darrer incendi, però tot allò que es va plantar ara fa un any ha anat creixent i hi ha força humitat al sòl i no hi ha estrès hídric, encara. Vam poder treure els tubs que han fet de tutors dels plançons i vam fer tallers de caixes-niu, mesurar l’alçada dels arbres, reconèixer les plantes autòctones i observar les llicorelles i els models de construcció en pedra seca de marges i cabanes de pagès de les antigues vinyes que omplien els vessants del Montbaig ara fa cent anys.
El més important d’un dia de l’arbre com el de dissabte és que es va expressar un compromís, personal de molta gent de Sant Boi i dels qui ens toca administrar aquesta voluntat, amb el nostre entorn natural i els nostres paisatges com a part important del model de ciutat que volem.
Respecte la sequera, em demanen unes línies per al Viure Sant Boi del mes de març, és un comentari massa suscint per qüestió d’espai però el vull complelar amb aquest punt de vista que també faig arribar a la redacció de la revista municipal:
L’administració té molts deures pendents després de molts anys d’imprevisió. El problema de l’aigua és un problema de model de creixement i, especialment urbanístic, ja que no s’ha trencat amb el "desarrollismo". El subministrament d’aigua només s’ha tractat amb la perspectiva de l’enginyeria hidràulica, és a dir amb costosa obra civil pel que fa a aigües superficials: trasvassaments, canalitzacions, etc. i mai no s’han activat els recursos d’aigües subterrànies, que en una conca com la del Llobregat són estratègiques. Invocar ara a una fatalitat climàtica no està gaire lluny, pel que fa a les perspectives de solució, de les tradicionals rogatives pro pluviam.
En definitiva, si un regidor de medi ambient ha de parlar de les actuacions davant la sequera ha de dir que es compliran escrupulosament les directrius de la Generalitat, que l’ajuntament actuarà exemplarment com el primer ciutadà, que no hi haurà reg o neteja pública sinó és amb aigües procedents de la depuradora, que es farà costat als pagesos, demanant que l’aigua de retorn de la depuradora pugui servir també per regar els camps en allò que sigui necessari, que no es procedirà a noves plantacions d’arbrat, que s’activaran recursos propis amb l’ajut de l’ACA ( pous, cisternes…), que es farà una ordenança municipal d’estalvi d’aigua amb mesures contra el malbaratament i l’eficiència en l’ús d’un recurs escàs i que segur que plourà, però que això no ha de portar, altre cop a una política de qui dies passa anys empeny.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!