Josep M. Cervelló

Ho diu la consellera Carme Capdevila: “El govern espanyol té moltes vergonyes per tapar. Per si no n’hi hagués prou en l’incompliment en les dates de negociació del nou finançament, en el traspàs de competències, en el traspàs de Renfe, en les invasions competencials que fan dia sí i dia també, ara s’afegeix una vergonya més en aquest llarg memorial de greuges. Em refereixo a l’intent del govern del PSOE de deixar fora de les subvencions de l’IRPF les entitat d’àmbit exclusivament català. Existeix una paradoxa més gran que dir-se d’esquerres i deixar sense finançament ONG exclusivament catalanes que tracten problemàtiques molt concretes en un moment de crisi com l’actual? Existeix paradoxa més grossa que el fet que els catalans i catalanes siguem els que més marquem la casella de fins socials en les nostres declaracions de renda i que després aquests diners no vagin a parar a les entitats d’àmbit català? No els sembla contradictori que el govern del PSOE vulgui incomplir acords aprovats per ells mateixos al Congrés? En el joc dels disbarats, el govern espanyol i la seva voluntat centralitzadora és el campió. Només els puc dir que estic al costat de les entitats, que les seves reclamacions són justes i que Espanya, com molts sabem, no té remei.”

Les ONG catalanes que no vulguin ser una mera sucursal o la subseu d’una organització d’àmbit estatal no tindran dret a rebre diners que els contribuents catalans, en la nostra declaració de renda, volem que vagin a finançar projectes socials. Quasi el 40% de les ONG catalanes quedaran excloses i es perdran més de 30 milions d’euros. L’expoli fiscal de Catalunya es fa més gran i, hores d’ara, ja està clar que el marc autonòmic no serveix per a defensar res. La sentència del tribunal constitucional ( que ara sembla embrancat en profundes discussions semàntiques sobre els símbols – qui no té feina el gat pentina- ) pot acabar de donar el toc de gràcia a l’estatut, cosa que ja desitjo ferventment si ha de servir per a que més d’un desperti del somni narcòtic autonomista. El que està clar és que hem de marxar i construir un estat propi. Espanya, com diu la consellera, no té remei, ja s’ho faran. però nosaltres com a societat tenim dret al futur.