Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Després de la ventada
Després del que hem viscut aquests dies a Sant Boi molta gent es pregunta sobre com el vent pot produir els efectes que ha deixat sobre tota la comarca i, especialment a Sant Boi, amb el resultat funest dels quatre nois morts a l’estadi de beisbol. Sempre que es veuen desgràcies per efectes naturals a la resta del món les assumim com exòtiques i llunyanes: tsunamis, terratrèmols, volcanisme, huracans, tornados,… Ens hem acostumat a veure el nostre planeta com a part de l’espectacle televisu que ens mostra, en temps real, les coses que passen lluny i sembla que nosaltres ho veiem segurs en un sofá. Però també estem damunt un planeta inquiet, en un enclau geogràfic relativament més segur que altres, però sotmès a riscos naturals, especialment els derivats de la inestabilitat atmosférica mediterrània. La nostra manera d’organitzar la vida social, de dissenyar les nostres cases i ciutats, de distribuir el territori ha de tenir en compte que els fenòmens extraordinaris no són tan excepcionals i que poden condicionar-nos. El què ha passat ens obliga a qüestionar alguns models i prendre decisions més enllà de l’emergència.
El gravat és una part d’un tapís flamenc del segle XVI, on es veu un tornado a Montserrat, potser el testimoni més antic a Europa d’aquest fenòmen metereològic, extraordinari a casa nostra, però no tan excepcional.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Se puede decir con absoluta certeza que tienes estilo propio. Una forma genérica, vácua y torticera de darle vueltas a los asuntos sin entrar de lleno en los mismos. Te andas por las ramas, te sales por la tangente, pero nunca te mojas; eres un crack cuando se trata de nadar y guardar la ropa. Mucho blablabla pero el sillón a buen recaudo. Así que todo ocurre porque tiene que ocurrir, como si se tratara de una voluntad superior, divina…
Pues va a ser que no. Todo tiene su porqué.
Si hay dinero para unas cosas, no puede haberlo para otras; gobernar es eso: priorizar, decidir.
Embajadas, subvenciones millonarias a las plataformas pro-seleccions esportives, recepciones… gastos suntuarios, innecesarios en tiempos de crisis en los que esta cayendo la que esta cayendo y siempre sobre la cabeza de los mismos.
Ya sé: seguro que no practico la “altura de miras”, ni la “visión global de país” ni nada de esto. Lo siento, pero hoy no estoy de humor, a diferencia de Puigcercós que reía a mandíbula batiente en la presentación del candidato a las europeas, este Sr. que cobra de 3 instituciones públicas. De qué se reía tu jefe ?