Un jove, en Francesc Argemí, anomenat Franki, ha estat detingut i ingressat a la presó per a cumplir 2 anys i 7 mesos acusat d’haver despenjat una bandera espanyola del balcó de l’ajuntament de Terrassa durant la festa major del 2002. Setmanes després dels fets es va detenir dos joves, sense proves, amb una acusació basada en que algú havia escrit el seu nom en un paper. Ningú l’ha reconegut, el jutge, un antic fiscal militar durant el franquisme, afirma en la sentencia que no s’havia acreditat en el judici la participació dels acusats en els fets, però que estaven allà i podien haver-ho fet. Un recurs a la sentència va ser denegat i Franki, que s’ha presentat sempre que l’han citat per a qualsevol diligència en tot el procés ara, sense cap notificació judicial, sense cap citació, es troba que uns mossos d’esquadra el van a buscar a la seva feina i se l’emporten a la presó Model de Barcelona, des d’on serà conduït a la presó de compliment. El paper de l’ajuntament de Terrassa ha estat ben galdós; en el judici es va personar per reclamar 70 euros per l’estrip a la bandera.
Quina mena de delicte és el que diuen que ha fet? És propi d’un país democràtic castigar amb pena de presó un “ultratge a la bandera”?. De què està feta la bandera dels espanyols? No conec de res el Franki, ni sé com pensa, ni que va fer “el dia de autos”, però vull expressar-li la meva solidaritat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tienes razón: es absurdo que continúe estando penalizado el llamado “ultraje” a la bandera y a la corona. Hay que actualizar el código penal y también hay que jubilar a algunos jueces.
Yo también pido que pongan “ya” en libertad a este chico.
Pero como sucede a menudo, te pierde la incongruéncia. Y entras de lleno en ella cuando criticas el papel “ben galdós” del Ayuntamiento de Terrassa, municipio donde ocurrieron presuntamente los hechos.
Si alguien se ha destacado por ejercer el papel de la “triste figura” son tus dos compañeros concejales de ERC en el equipo de gobierno del Ayuntamiento de terrassa, que se ha personado como acusación particular y en lugar de dimitir por coherencia y dignidad ante tamaño despropósito, han optado por mirar a otro lado.