Sota el risc de caure en un intercanvi obscè d’elogis, hauré de dir que Albert Lladó és un home insensat. Estrany elogi és aquest de dir-li insensat, però no trobo adjectiu millor per descriure algú que, a més de guanyar-se les garrofes en una feina més o menys com tothom, decideix cremar-se les celles davant de l’ordinador totes les nits del món per fer aquesta cosa que en diuen Diari Maresme i fa virtut d’un desig i d’una mancança: contribuir a articular comunicacionalment una comarca que es resisteix obstinadament a ser articulada. L’home insensat ve a visitar-me a l’Ateneu, i m’entrevista per segona vegada (la primera va ser virtualment i ara s’agraeix la possibilitat d’ensabonar-nos mútuament en persona) al caliu del bar més ateneista de tots els bars barcelonins. En aquesta ocasió les preguntes que jo responc pressumptuosament me les llança en nom d’un projecte que afegeix major insensatesa a la seva insensata personalitat: Ficcions, l’aventura de crear una història, un concurs literari per a estudiants de secundària, auspiciat per la revista Secundèria, i que es difón i es construeix a través de la xarxa. Però em quedo sense paraules (l’entrevista ja l’havíem feta!) quan l’home insensat em regala un recull de contes que acaba d’editar, que en diu Podemos estar contentos i que suposo que ha escrit durant noves nits d’insomni insensat. Si sou tan insensats de llegir aquest bloc veureu la portada del llibre aquí al damunt. I si sou tan superlativament insensats com per interesar-vos per ell haureu de saber que l’edita Cultiva Comunicación, que és el cinquè volum de la col·lecció Cultiva, que va veure la llum el novembre de l’any passat i que està prologat per l’escriptor oficial de Pineda de Mar, Toni Sala.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!