Som aquí, estem crucificats pels temps,
com una camisa que abraça l’aire.
Tenim, poc més o menys,
la textura d’un drap. (Drap)
Aquest fragment pertany al poema "Drap" del llibre de Jordi Llavina, Diari d’un setembrista. Ha guanyat el premi Alfons el Magnànim València de poesia i ha estat publicat per l’editorial Bromera. És un bon exemplar de poesia desintoxicada de literatura. Llavina fa servir el "poema relat", que Cesare Pavese va difondre en el memorable Lavorare stanca. I que a casa nostra Gabriel Ferrater va emprar amb un èxit rotund. És tracta d’una poesia despullada, que a través d’una trama anecdòtica -producte de l’observació quotidiana, trivial- ens mostra una mirada interessant, precisa i evocadora alhora. El llibre té textos significatius bastits amb estampes domèstiques d’on el poeta extrau un licor amarat d’observacions penetrants sobre l’experiència. Aquesta poesia inclou la ressenya de fets com ara el de "reprimir-se un rot de ceba" previ a contestar la pregunta "encara m’estimes?". L’autor a través d’un capbussament en la quotidianitat, aparentment anodina, busca extreure una lliçó de la nostra manera d’operar, anestesiada per la rutina. Darrere la vulgaritat, fins i tot, s’hi amaga un sentit. La poesia de Llavina esdevé la crònica de febleses i debilitats, fins i tot, de derrotes.Una mena de premonició dramàtica plana sobre els versos. (n’hi ha més)
En Diari d’un setembrista sembla que el poeta vulga integrar la realitat, de forma física, en el text. Les comparacions, els símils, la imatgeria ens porta olors, experiències tàctils…I sobretot sabors. En el darrer poema escriu: "voldria…/que els versos, com un pa cuit, /no t’humitegen la boca". I que a través de les paraules, el lector poguera veure la mà de qui l’ha pastat i "de la farina de què està feta". En un altre poema "Assaig de poètica" compara l’escriptura amb el gust que podem trobar en llepar una gota de café seca sobre el plat. Té un sabor suau però capaç de fer-nos reviure la primera experiència.Així, l’escriptura reconstrueix l’experiència, l’expressa, en combat la fugacitat i ens hi fa veure alguns elements desconeguts o desapercebuts.
La de Llavina no sempre és una poesia fàcil i directa. De vegades, presenta certs tons nòrdics -una miqueta a "lo" Bergman- que no són gens fàcils de desxifrar. Però en general resulta refrescant i ens fa pensar que qualsevol instant és un bon emissari de la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!