El meu bloc

Cal canviar l'acció per a què canviï el resultat. - Bloc personal de Joan Inglada Roig

3 de febrer de 2018
0 comentaris

Idees per anar construint república

Els nostres polítics i estrategues van fent la seva feina, però si per alguna cosa ha servit el procés, ha estat per adonar-nos del món en que vivim. Hem vist que el problema no només és l’estat espanyol sinó també la UE i l’ONU, que no només no han fet cap gest en contra de les accions il·legals de l’estat contra Catalunya, sinó que hi han donat suport. En conseqüència podem deduir que hem arribat al final d’un cicle: el sistema capitalista s’ha exhaurit i Catalunya és l’espurna europea del canvi. Tanmateix…

  1. Fora del capitalisme hi ha moltes altres maneres d’organitzar-nos (no caiguem en la trampa de que només hi ha el comunisme).
  2. Cap estat del món donarà la cara per Catalunya. Només podem comptar amb la força de la raó de personatges i grups humans.
  3. Ens trobem, i no per primera vegada a la història, amb una situació d’empat o de “taules” en una partida d’escacs.
  4. No hi ha possibilitat d’acord. Els del poder borbònic han sortit de les clavegueres i ja ni paren esment en mostrar-se com són, ni hi tenen cap inconvenient.

Objectivament: o ho solucionem nosaltres o no ho farà ningú més. La única solució és desenmascarar el PP i sobretot també la seva marca blanca C’s. I això només és possible augmentant la base sobiranista. I una manera de fer-ho és que els partits independentistes posin com a primer punt del seu acord, incloure un article al projecte de República catalana que digui:

«En el moment que la constitució espanyola contempli la possibilitat de confederació de repúbliques ibèriques, la república catalana convocarà un referèndum d’adhesió a la confederació»

Hem de trobar la manera de que aquest manament arribi a tots els súbdits, catalans i no catalans, de la monarquia borbònica i específicament:

  • als fills i néts d’immigrants del franquisme, que han tornat taronja el cinturó roig, votant els fills i néts d’aquells que van foragitar del seu poble els seus pares i avis.
  • als votants demòcrates dels partits defensors del 155.
  • als votants dels partits no independentistes amb propostes federals.
  • als propis partits no independentistes amb propostes federals.
  • etc.

Només amb això aconseguirem mostrar que la millor solució per a tothom és votar independència [confederal].

Em sembla que, d’alguna manera, ens ha tocat ser una mena de motor del nou cicle. El que se m’acut és que essent conscients de les nostres minses possibilitats, s’ha d’imposar el realisme i paral·lelament a les manifestacions de suport al procés hauríem de veure què podem fer a partir dels CDR’s:

a) Tot allò que funciona, encara que sigui del sistema capitalista, no cal que ho toquem si no ens perjudica; ja anirà desapareixent quan li toqui. Algun CDR ha passat una llista amb empreses que almenys no traslladen la seva seu fora de Catalunya, com ara Catgas i Factor energia, ambdues subministren gas i electricitat i Fibracat, icatel, Parlem, que són empreses de telefonia.

b) Potenciar tot el que tenim del sector d’economia social. Tot el món cooperatiu: banca ètica cooperativa i totes les cooperatives reals de tots els sectors: agrari, ramader, industrial i de serveis. Comencem per Som energia que es fàcil canviar de companyia elèctrica i a més d’usar energia neta estalviarem diners. Pel que fa a telefonia vegeu Som connexió.

c) Estudiar el paper que en tot això hi pot jugar la Cooperativa Integral Catalana.

d) Potenciar les monedes socials , en especial la moneda justa Faircoin.

e) El micromecenatge com a base de finançament de tota mena de projectes.

f) Etc.

El nou cicle ha d’abarcar des d’emprenedors fins a permacultors, des d’investigadors fins a botiguers de barri, des d’artistes fins a educadors holístics, etc. Tot el que sigui necessari, sense ànim de lucre, per a la vida autogestionada en tots els seus aspectes. Les assemblees de barri han de ser la base de participació i enriquiment humà.

Ja sé que és difícil imaginar-ho però és l’única sortida d’aquest caos on ens han/hem ficat.

Aquest escrit queda obert i l’aniré modificant sobre la marxa i/o si algú comenta alguna cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!