Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

11 d'octubre de 2006
Sense categoria
3 comentaris

Monarquia bananera

Vivim en un país que fa pena

Vivim en un país que fa pena. Es cert que les colònies no poden fer molt més que la metròpoli, però no sé si és una bona excusa. Parlem ara del tabac. Volen acabar amb el tabac als llocs públics o no? Que ho diguin i deixem-nos d?històries.

Primer es va inventar allò dels locals de més de 100 m2, després van parlar fins i tot de llibertat, democràcia i bonhomia del propietari del local, vam tenir també una tangana al respecte del tipus de local: bar, bareto, restaurant, taverna, xiringuito, bar de copes, bar de tapes, etc. La dreta tradicional va apel·lar a la castissa tradició madrilenya del puro en bodes, batejos i comunions per reivindicar el seu dret a atacar el govern, sigui amb la llei antitabac, amb l?àcid bòric, amb el partit Catalunya ? Euskadi, o amb el papers de Salamanca, que tot s?hi val.

I a hores d?ara estem instal·lats en una legislació pròpia d?una monarquia bananera, en la qual pots trobar-te dinant en una taula de no fumadors i tenir a mig metre una taula de fumadors quen en nom de la llibertat, la democràcia, la tradició i les dimensions dels local, i la bonhomia del propietari, t’omplen el local de fum.

I a casa nostra, la dreta tradicional espanyolista ha anunciat que ? flexibilitzarà  (a la madrilenya, no cal dir) la llei antitabac…. perquè no acabi matant el sector de la restauració?. Ja veus.

Ara fa poc he anat a Itàlia i allí no es pot fumar en cap restaurant, ni discoteca ni lloc públic tancat i no ha passat res: ni morts, ni deprimits, ni caiguda del turisme, ni res. Acabes de dinar en un ambient perfectament net i en sortir et fas el teu cigarret i punt.

Es una altra de les diferències entre una república i una monarquia bananera.

N?hi ha moltes més per això. Seguirem un altre dia.

  1. Els espanyols, cosa trista, a sobre de ser uns tercermundistes empedreïts que no volen eixir de l’edat mitjana, se senten orgullosos i els molesta el civisme i la civilització.

    Als comentaris encertats de Rafel, afegisc el tema de les tradicions de maltractament d’animals com el toros.

    A més a més són molt ignorants i una mica masoquistes, ja que paguen impostos per financiar la "casa real" i encara gaudeixen com a maruixes amb els subnormals borbons.

  2. Realment trobo encertadíssimes les paraules d’en Rafel.

    Potser sorpendrà que ho digui jo, ja que soc una fumadora, però reconec que a la gent li pot molestar el fum del cigarret que tu t’estàs fumant, i que s’ha de respectar a aquestes persones. No tenen cap sentit els locals en els quals fumadors i no fumadors conviuen en el mateix espai, sense que hi hagi una ventilació adequada, ja que com en Rafel molt bé indica, el fum s’escampa per tot arreu.

    Jo em trobo amb la prohibició de fumar a la universitat, a bars, restaurants, a la meva pròpia habitació (a petició de la companya amb qui la comparteixo, a la qual el fum la molesta)… i senzillament, quan m’apeteix un cigarret me’n vaig a la sala habilitada per fumar, o surto a fora al carrer. I no tinc cap problema, no estic deprimida, ni deixaré d’anar a bars/restaurants on estigui prohibit fumar ni res per l’estil.

    Així que, si una cosa es fa per al bé de la majoria, es fa bé, i no a mitjes, que és el tipus de llei que tenim ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!