CATALUNYA. No línies vermelles, sinó punt final

És evident que el govern espanyol amb l’ajuda de l’aparell del PP i del PSOE està seguint una estratègia de terra cremada. Tot s’hi val per tal de doblegar l’exemplar procés democràtic que s’està duent a terme al nostre país. Els és absolutament igual si Catalunya s’enfonsa en la misèria, el cas és que ells se’n surtin, que ens dobleguin. Crec que d’això poca gent en té cap dubte.

No línies vermelles, sinó punt final

És evident que el govern espanyol amb l’ajuda de l’aparell del PP i del PSOE està seguint una estratègia de terra cremada. Tot s’hi val per tal de doblegar l’exemplar procés democràtic que s’està duent a terme al nostre país. Els és absolutament igual si Catalunya s’enfonsa en la misèria, el cas és que ells se’n surtin, que ens dobleguin. Crec que d’això poca gent en té cap dubte.

Hauríem de tenir en ment el seu maquiavèl·lic plantejament del qual l’ínclit Montoro n’és un clar exemple i que contempla dues opcions. Una és que Catalunya aconsegueixi la independència i per tant perdrien el finançament que els ha estat manant durant tants lustres, per tant quant més mal ens facin millor pel seu orgull. L’altra és la que ells prefereixen, una Catalunya espanyola sotmesa i mesella que depengui absolutament d’Espanya, que pidoli contínuament i a la qual ens estem apropant dia a dia cada cop més ràpid.

Hem traspassat ja una sèrie de línies vermelles que jo considerava infranquejables com la blasfèmia impune contra el nostre president, l’ofegament de la sanitat pública, la retallada de recursos en educació quan ja som un país amb escassa inversió en aquest sector estratègic, la amenaça mensual de no pagar el que és nostre, el que ens pertoca dels nostres impostos, de no complir clamorosament amb els plans d’infraestructures, de boicotejar el corredor mediterrani, de no desplegar aquell ja mutilat estatut, i de tants altres assumptes que ja donem per normal per la contínua deslleialtat del govern de l’estat. És com aquell a qui veure sirians morts al carrer per la tele ja no el fa res perquè en veu cada dia….

Així doncs, sembla que no hi ha límit per la contínua degradació del nostre país. Excel·lent maniobra del  govern espanyol!!!!  I jo em pregunto si no hi ha un punt final….

Hi ha un punt final? Ens l’hem plantejat? Es que no es tracta ja de línies vermelles sinó de quina es la pendent, la velocitat en que s’estan produint aquests fets. Fem una virtualització de quin és el punt final que farà donar un cop de timó definitiu. Potser ja l’hem sobrepassat o estem molt a prop però sigui quin sigui, el govern i els partits que l’acompanyen en aquest procés han de ser valents i definir-lo ja. Això és el rovell de l’ou, això demanem de la classe política que ens representa. Estiguin a l’alçada d’aquest període històric… o haurem de fer-ho nosaltres.

 

JC

11 Març 2013

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *