Quina vergonya !! Quanta hipocresia !! Quin cinisme !! Quant de fariseu !! I és què en el fons – com diria el Fuster — , “ son lobos de la misma camada”.
Uns han fet de Ponç Pilatos rentant-se les mans en conte d´ impedir l´atac amb la conseqüent matança d´innocents, mentre que altres, emparant-se en el recolzament donat pel Consell de Seguretat de l´ONU , convertits en “caza-recompensas” de l´Oest americà, bombardegen territori libi (al fi i a la cap què són els “moros” sinó uns “pel roges” incults i salvatges per domesticar, pensaràn).
Ah, però això sí, bombardegen un poble que no és d´ells amb la conciència ben tranquil.la: juren que no causaràn cap mal a la població civil. Tot el contrari: van a “salvarla”. Així què, no passen angoixa. Ho tenen TOT ben controlat.
Ens volen convèncer què l´avenç tecnològic fa impossible un nou Herodes. Ja no cal degollar tots els infants per por a què se´ns escape el jesusset. ¿Com han resolt el problema? Ens diuen : els nostres míssils, les nostres bombes, les postres bales, els nostres morters, la nostra metralla, els nosttres gasos tòxics, inclús les nostres armes biològiques,és a dir totes les “eines de matar o d´assassinar” de que disposem, són absolutament intel.ligents, genials, perfectes. Vaja, fetes a mida. Aniràn cap on volgan i cercaràn els “culpables” sense por a equivocar-se. Saben distingir la fam de les ganes de menjar. Per l´olor diferencien els moros dels jueus o dels cristians. Pel color, els poetes dels moriscos o dels capellans. Segons com bufa el vent conéixen quins individus són civils i quins militars. Quins són els amics i quins no. A qui cal matar i a qui defensar. Armament extraordinari: “conscient i llest”. Infalible. Sap què és i on està situat un hospital pel que no el confondrà mai amb una caserna . Tot està lligat i ben lligat. Programat mil.limètricament. Un punt és el punt i la línea la línea. Precissió i identificació matemàtica. Tot cronometrat per no errar el blanc. On posen l´ull posen la bala. Només cal que a les “joguines matarifes” els indiquem el punt de mira dels nostres ulls. I prou. I posar a les entranyes de la càrrega explosiva un missatge en veu en off permanent: ojo amb els civils– persones i edificis—ni tocar-los, aneu en conte i no bombardejeu hospitals ni residències ni escoles ni guarderies ni zones d´esplai ni mercats de divendres ni carrers ni places ni centres culturals, etc. Una llum roja us avisa: no són objectius a batre. Només ataqueu quan se vos encen el farol verd: foc amb ell, teniu al davant objectius militars enemics. Arrasseu-los. Com Atila. Que no creixca mai més l´herba als seus peus. I, intel.ligents com són, responen com teniem previst. I a l´ordre del comandament comença la macabra farça.
Es posen d´acord. Obeixen com un robot. Tot ho tenen més clar que un ull de peix. Comença la matança: tot perfecte.
Però, l´orde és “humana”. I pervers qui la mana. I la màquina ja se sap realment de quin peu coixeja . I en última instància “la guerra és la guerra”. I l´adversari és el dimoni. I el dimoni, ja se sap, mai no té raó ni dret a res de res.¿ Què mes dona, doncs, si per acabar ràpidamente amb l´enemic s´arrassa un hospital, es destrocen unes escoles, s´ompli l´empedrat de cadàvers d´innocents, es reguen els carrers i les places amb un riu de sang civil , es fa que les mares es desgarren en plors davant del cos buit de vida dels fillets, i que l´aire s´emprenye d´odi infernal inesgotable pel present i pel futur. Si us diuen que això està pasant: no s´ho cregau. Qui ho afirma és un mentider. Un propagandista del dèspota, del dictador, del cabdill, de l´opressor. Es fa ressò d´ una premsa intoxicadora, manipuladora, tendenciosa. Inculta. Falsa. Sotmesa i submisa als capritxos del boig i bogí oligarca contra qui estem lluitant per alliberar el poble. Són les forces armades i mercenàries del dictador, de l´opressor, del fanatic, qui ho han destrossat per desprestigiar la nostra llavor humanitària. Foc amb ells. Són uns genocides. Són uns apàtrides. Desprecien i desfan el seu propi poble i li treuen el suc i les entranyes. Nosaltres no, nosaltres hem utilitzat armes intel.ligents, que saben quins són els objectius militars, i respeten tota la resta: hospitals, escoles, guarderies, centres culturals, i tot el personal civil gran o menut. Nosaltres hem aportat ajuda humanitària, hem anat a salvar-los d´una mort segura i bàrbara, hem anat a dur-los la llibertat, la democràcia, el benestar, a protegir-los.
Hem anat a defensar-los.Caritativament.Solidàriament.Sense demanar res a canvi. ¿ Com podeu dubtar-ho? Les nostres forces internacionals són cultes, civilitzades, caritatives, desprengudes, sacrificades. Humanes. Humanitàries. Els altres, son bàrbars, i això i allò, feres ferotges, inhumans, bèsties, sense escrúpuls, odien el seu poble, genocides i això i allò. Cada míssil, cada bomba, cada bala, cada troçs de metralla, cada mol.lècula de gas tòxic, cada bactèria bèlica, qualsevol eina guerrera, la tenim ben educada,ha passat per la Universitat, està “masteritzada” de gom a gom, molt ben assabentada, exactament programada, per això distingeix, sense possiblitat d´error, els bons dels dolents, i sap carregar-se els mals sense ferir els bons. Té una seguretat d´encert del cent per cent. I si, per atzar es produeix l´error, sempre és mínim: i només produeix danys colaterals.Coses de poca importància. Total: un grapaet de morts per ací i altres per allà, que no tocaven, però ¿ i el milers i milers que hem salvat de les botes del tirà? ¿És que això no paga la pena? Encara no ens ho agraïràn !! I mira que ho hem fet amb la més bona intenció del món !! Desagraíts, més que desagraíts !! Moros al fi i al cap.
Quin cinisme, quina hipocresia, quan de fariseisme hi ha escampat pertot arreu. Es renten les mans com Pilatos. Quan se´n passen de la ratlla — i és la norma — els fariseus s´esgarren les vestimentes: no, no, no, no era això, no haviem acordat això, se n´haveu passat. Cadàvers i més cadàavers. I la majoria innocents. Però …en el dia de hoy hemos alcanzado los últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.
¿Podran dormir tranquils, sobretot, els qui, anomenant-se d´ esquerra i progressistes junt als “capitostes” dels sindicats majoritaris de classe (¿quina classe? ) , no han tingut vergonya d´haver donat suport a tanta infàmia i barbaritat ?
Ja ho diu l´acudit castellà: ” dime con quien andas y te diré quien eres”, i el català: ” qui va amb un coix, a l´any coix i mig”.
Amb certes companyies no es aconsellable anar ni d´ací al cantó: contaminen !!
Quina vergonya, senyor, quina vergonya !!
No a la guerra.Alttre món és possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
estimat Jaume,
Jo, que vinc de les manis del no a la guerra, he de reconèixer que a mi esta guerra em pilla desprevingut, em descol.loca. Que hem de fer la resta del món? mirar com el xafat de Gadaffi rebenta al seu poble? Fer el mateix que va fer a Ruanda -res- als 90? Que fem davant d això? tenim un poble que s´alçà contra un tirà i un tirà que rebenta un poble, que fem? res? Jo no vull opinar més del compte perquè no saps el que passa realment per Trípoli, però tinc els meus dubtes que res havera estat millor.
Des de fa dos dies que la cosa va bé per als rebels a Bengasi -Est de
Líbia- han recomençat les protestes a Iemen i a altres llocs. Si Gaddafi
cau prompte tal volta les revoltes mores seran més imparables: Marroc, Argèlia, Oman… I això serà una molt bona notícia.
Tal volta és una oportunitat històrica. Ara que els amics àrabs estan alçant el vol estic desitjant que tot no siga un miratge. Que s´espabilen. Que facen un pas cap a la modernitat, cap a la democràcia. A Belfast, vaig conèixer un grapat de gent d´Aràbia, de Oman i d´Egipte, i els cal una emancipació de molts pesos que arrosseguen. Entre ells, i principalment, els seus dictadors.
Sé que estos comentaris no quadren amb el discurs oficial de l´esquerra real d´este País, ho sé. Però això és el que pense. I em sent incòmode pensant-ho, però és el que hi ha. I repetisc que dic tot açò en veu baixeta, perquè no sé realment el que passa a Líbia.
Un abraç!