Altra de les causes dels efectes negatius i antisocials de la Ll.E és l´obligatorietat de presentar :
.
2.- Llistes tancades:
Són un motiu més de desconfiança creixent dels ciutadans vers la
política i els politics i, de retruc, de la pèrdua progressiva de
credibilitat en aquesta Democràcia nascuda de la “transició
modèl.lica” què pel temps li s´ha desgastat la carasseta deixant al
descobert el seu vertader rostre de “trampa-transició inmodèl.lica”,
fruït de l´acceptació d´un pacte-renúncia pels representants de
l´esquerra que només afavoria als sectors “aperturistes” del Règim
franquista. Aquests ,veient com se´ls enfonsava irremeiablement el
Règim ( per l´esgotament biològic del Dictador, per l´aïllament
europeu, pel desgat de l´estructura econòmica i política, pel
distanciament entre el poder dictatorial i la “europeització
ideològica” de la societat espanyola que reclamava llibertat,etc)
necessitaven del recolzament de les forces democràtiques per
reactivar-lo i adaptar-lo , sota la seua direcció, a les noves
necessitats dels ciutadans. Estaven disposats a pagar un preu polític
similar al d´El Guepard de Lampedusa: “cal que algo canvie per a que tot quede igual “.
Les
forces democràtiques, PCE i PSOE, no volgueren, no pogueren o no
saberen, entendre què sense credibilitat democràtica, que només ells li
podien atorgar, el franquisme moribund no tenia possibilitat de
sobreviure. A canvi de ben poca cosa – legalització dels Partits i
convocatòria d´eleccions “lliures” –li donaren l´alé suficient i la
direcció de la transició per reformar “lampedusament” el Sistema.
¿Fou un pacte-renúncia voluntari i conscient? Potser sí. No creguem
que el Senyor Gonzalez, i sobretot el senyor Carrillo polític veterà i
espavilat, no se n´adonaren de que el pacte comportava la renuncia a
quasi totes les exigències del programa de trencament democràtic (
rebuig de la Monarquia i del Franquisme ) i delegava en mans dels
“aperturistes” del Règim la orientació de la Reforma deixant intactes
les estructures politiques, econòmiques i repressives de la Dictadura.
Més que un pacte es tractava més bé d´una “claudicació” de de les
demandes per les que havien estat lluitant i exigint les classes
populars: instauració d´una Democràcia politico-social avançada
hereva del projecte republicà vilment destroçat a foc i sang per la
rebel.lió oligàrquica-religiosa-militar encapçalada pel dictador Franco.
Quedaren sense desmuntar les estructures de poder de l´Estat franquiste
bandejant el que s´havia promés i pel que s´havien mobilitzats les
“forces del treball i de la cultura” . Tot , Carrillo i Gonzalez, ho
vàren acceptar sense dir ni “mu” a canvi de la legalització dels
Partits Politics i de la convocatòria d´ Eleccions “lliures”, el que
motivà que Joan Fuster, desencissat pel i com s´havia negociat i amb la
sensació de que els representants de l´esquerra ens havien traït
,manifestara al pròleg d´El suecà (butlletí de l´Agrupació comunista de Sueca) que tant el senyor Carrillo com el senyor Gonzalez l´únic que pretenien era “presidir la processó del Corpus”.
Fruït d´aquesta claudicació són les llistes tancades en que es presenten a les Eleccions els Partits, Associacions, Agrupació d´electors, o Federacions .
L´elector
es veu “obligat” , si vol votar, a votar una llista on, potser, hi
trobarà gent que li mereix confiança i gent que no. No té llibertat de
triar entre els candidats de la llista. Li queden tres opcions: no
votar, votar en blanc, o la llista completa on hi figuren persones amb
les quals , per raons politiques o personals, no se troba identificat.
La LLIBERTAT de vot, principi democràtic irrenunciable, queda,.doncs,
desvirtuada. Amb les llistes tancades, tal i com preveu la Ll.E. es
vota la llista que presenta el Partit , però on hi figuren els noms i
cognoms personals dels candidats. ¿A qui, doncs, correspon el vot? ¿Al
Partit? ¿Al candidat o candidats electes? El partit es considera amo
dels vots i dels candidats. Aquesta indefinició de la Ll.E. s´ha
resolt amb un “apanyo” constitucional, obrint la porta a que si un
candidat elegit deixa el Partit, voluntariament o per expulsió, pot
passar a integrar el Grup Mixte, modifant-se, significativamente o no,
la correlació de forces amb tot el que aixó pot implicar alhora de les
votacions sobre acords importants al Parlament o l´Ajuntament. Un vot,
un simple i únic vot, pot tenir un “ pes polític” transcendent i per
tant … li s´atorga te un “valor”.
Les
Llistes tancades, doncs, no sols obliguen a l´elector a donar un vot ,
sovint, conscientment insatisfactori i intoxicat per veure´s obligat a
“tragar-se” algún membre de la llista que no li és de confiança, sinó
què concentra en el Partit el domini absolut sobre les decissions que
ha de prendre el concejal o el diputat perquè en cas contrari pot
expulsar-lo u obligar-lo, mitjançant pressions, a que “voluntariamente”
deixe el grup . Si ho fa “voluntariamente” serà titllat, social i
políticamente, de trànsfuga. Si és expulsat i no deixa l´escó,
li diràn que ha traït als qui l´han votat; l´expulsat del Partit es
converteix en “ vençut”, i, ja se sap, ho deia Fuster: “els vençuts passen promte de moda”.
De més a més, un “trànsfuga” o un “vençut” seràn demonitzats si amb el
seu vot afavoreixen opcions contraries al Partit on militaven. Unes
vegades amb raóns ideològiques i altres sense, un vot decissiu,
necessari, en qüestions importants, no deixa d´ésser una “mercaderia”,
una opció de “compra”. la Ll.E. ha obert la port del “mercat
polític” i afavoreix l´estafa a la voluntat de l´electorat. A la
llarga o a la curta el ciutadà se n´adona del que passa, desconfia de
la democràcia i dels polítics i acaba per ABSTENIR-SE.