18 de setembre de 2012
General
2 comentaris

Camarada Santiago

              Ha mort Carrillo: Viva Carrillo !!

    Malgrat tots els “ets i els uts” en la seua dilatada e immensa vida no cap dubte que ha faltat el referent polític de l’esquerra més lúcid, fins l’últim alé, i més controvertt que ha donat la Història d’Espanya del segle XX. Però com diu la cançó, ell : “podia haber sido y no fué”

     Podia haver estat l’artífex de la instauració (restauració) d’una Democràcia Político-Social hereva de la 2ª República Espanyola, on les classes populars haguéssin dut l’hegemonia, consolidant l’Aliança de les Forces del Treball i de la Cultura, com s’especificava al Programa del PCE, podia i devia no haver claudicat ni renunciat al trencament en conte d’optar per una tansició tova, descafeïnada, i de pùra mascarada què, si no deixava les coses, econòmica i políticament, igual que abans, almenys sí quasi, quasi iguals, en mans dels mateixos. La seua “claudicació” als interssos generals de la classe obrera i de les classes populars venia a ser resultat d’aquella broma, per no dir “fantasmada”, de l’eurocomunisme (¿qui recorda el seu llibre “Eurocomunismo y Estado”?), on podiem adivinar què més que un seguidor marxista (¿ha estat alguna vegada marxista el camarada Carrillo?) el seu pensament seguia una línea inequívocament “lampedusiana” i “oportunista”, en el pitjor sentit del terme (“fer que quelcom canvie per a que tot continue igual). Entre altres “uts”, i no dels més menuts, li cal bastat responsabilitat — i no dic que siga tota — en la desfeta d’ aquell prjecte interessantissim i popular que fou el PCPV.

    Descanse en pau el camarada Carrillo ( i dic “camarada” amb el major respecte i sentiment possible per haver participat, com militant de base, en els moments inicials del projecte que ell encapçalava i perquè no he renunciat al marxisme amb el que em senc completament identificat i compromés ideològica i pràcticament). Llàstima que, desprès de tant com s’esforçà i patí, no haja vist acomplit el seu desig (si és que el Fuster tenia raó) de “presidir, al igual que pretenia Felipe González, la processó del Corpus”.

  Així i tot em crec en el deure de retre-li homenatge públicament, i tant com se’l mereix !!, al lluïtador comunista en favor d’un món humanament més just en defensa de les classes més desfavorides. Des d’ací, manifeste el meu més sincer condòl a tota la seua familia, bilògica i política, per tant irreparable pèrdua.

                                                                    J.Lloret (Ex-Alcalde comunista, Sueca, 1979-1980)

En Corbera (Ribera Baixa), País Valencià, 18.09.12
                                                                      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!