Un verb nou.
Francesc Bombí-Vilaseca, en l’entrevista que fa a Feliu Formosa al suplement cultural de l’Avui del dijous proppassat, usa el verb "trufar" amb un sentit metafòric. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, aquest verb només té un significat: "amanir amb tòfones", i en posa un exemple: "pollastre trufat". En una biobibliografia que fa de l’autor, escriu la frase següent: "D’ençà de llavors ha publicat onze llibres de poesia molt diversos, trufats tots de cites que indiquen la tradició que reivindica i que s’inventa". On "trufar" sembla que vulgui dir "amanir", com si els poemes fossin les cuixes de pollastre i les cites fossin les tòfones que endolceixen els versos.
En un d’aquests canals televisius plens de bruixes apareix una pitonissa abraçada a un arbre, ja que diu que aquests tenen molta energia i l’hem d’aprofitar. Sembla que Carles Duarte pensa el mateix, ja que té "l’estrany costum de tocar els arbres: "M’agrada molt; de vegades vaig pel carrer, m’aturo i toco un arbre. Crec que la gent no coneix la suavitat del tacte de l’escorça de l’arbre"".
En el suplement suara esmentat, Susanna Rafart -l’única imparable que em fa el pes-, tot comentant un volum de Llorenç Moyà, recorda "el gust per la dècima en els poetes catalans dels anys 30 i, sobretot, en aquells que tenia més propers, com és ara Bartomeu Rosselló-Pòrcel". En podríem posar un exemple, d’en Tomeu Figa.
ILLA DELS AMANTS
Crit de flama, clam de vent,
en la finestra poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga
d’albes, vol, música, rima
tàcita d’estrèpits, llum,
ira de l’oratge, prima,
joc i cursa que es consum…
Illa dels Amants: somrís
d’aus incertes, paradís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!